24 LEGACY

Aquests gairebé dos mesos frenètics també s'han vist traduïts en la desacceleració brutal que han patit els meus ocis (lectura i setè art). Mentre a nivell de llibres encara no he arribat a la meitat del que estava llegint abans de la "parada", a nivell de sèries, cal dir que només en vaig consumir una. Després de tenir-la força temps a "favorits", vaig voler donar una ullada a a24: Legacy. Tots sabem que segones parts no són bones, i que reboots, encara menys. Tot i així, l'adrenalina d'aquesta sèrie és una cosa que queda al cervell i que provocà que finalment la veiés.

El format, l'habitual de les últimes temporades: dotze episodis que tenen lloc en temps real, fins que als últims deu minuts fan un "dotze hores després". això és una mica penós, la veritat, però evidencia la dificultat de mantenir l'interès durant tats capítols quan la fórmula ja està gastada. Continua doncs, l'amenaça terrorista que ha de mirar de controlar un grup de personatges, amb els habituals polítics i traïdors per tot arreu.

Els personatges tots nous, no tenen la força ni el carisma de la sèrie original. Els experts diuen que en comprimir-se tot, van de cara a barraca i per tant no hi ha temps de conèixer aquests papers i empatitzar massa amb ningú. Com a "estrelles" tenim en Jimmy Smits i la Miranda Otto. En Jack Bauer no apareix en cap moment (seria senyal de "no en sabem més"), però sí que apareix en Tony Almeida, tot i que en cap moment sabem d'on surt, d'on ve, què li ha passat, etc. Es tracta d'una manera de reenganxar la sèrie. Sense ell hauria funcionat igual de bé/malament.

Així doncs, prescindible? Sí, és d'aquelles que segurament no caldria fer-se, igual que l'última del format original. Ara bé, ha estat com sempre, entretinguda i emocionant. Sense el punt de sorpresa ni enganxament, però ha complert la funció de distracció per la qual la vaig començar a veure.