ESGOTAMENT

Fa poc més d'un any publicava una entrada que començava així: "Semblava que no s'havia d'acabar mai, però per fi, ha passat el setembre, i amb ell un dels inicis més convulsos en la història de les escoles del país."

L'entrada en qüestió és titulava "Final del despropòsit". Un any després, aquelles paraules, aquells insults, em semblen ben poca cosa. He estat dient aquests dies que he viscut el setembre més llarg de la meva vida. No s'acabava mai. Ha estat com un llarg via crucis, un túnel en el qual no veies el final. Hem començat de nou abans d'hora, amb l'afegit, teòricament positiu, de ser hores lectives al 100%
sense l'invent de l'hora de lleure. Però que el dit no ens tapi la lluna. La desaparició del caos d'aquesta hora de lleure, perquè era un caos i un, com deia, un despropòsit, no ha arreglat res, res de res. De fet, ha provocat que els mestres no tinguessin ni aquelles hores per seguir preparant el curs, per intentar que quan arribi Nadal, estigui tal com hauria d'estar l'antic 12 de setembre. I no diguem mentides, si es diu que no hi ha per tant, serà perquè hi haurà coses que s'hauran deixat de fer. 

El curs comença potes enlaire, amb tot per fer. I segons com, pitjor. Sembla com si no s'hagués après del què va passar el curs passat, i s'han comès errors de previsió importants. 

Després tenim el tema dels nens i nenes. L'any passat, com es començava tan d'hora, hi havia 'ordre de procurar donar descansos, sortir a l'exterior sempre que fos possible, etc. Aquest any, es veu que els i les alumnes no es cansen, ni passen calor a les aules a més de 30 graus. Aquest consell havia desaparegut. Alguns mestres, que mirem de ser coherents i racionals, hem optat per seguir donant aquests descansos, però hi ha mestres que no respiren si algú superior no els ho diu, de manera que han tingut els nens i nenes tancats i treballant com si estiguessin en rutina normal.

No, no és normal començar d'aquest manera. I els psicòpates que ens governen es veuen totalment legitimats pel silenci dels milers de mestres i professorat que no mouen un dit més en favor dels nanos. Penós per totes bandes. Així que el curs torna a començar malament, amb la gent fastiguejada i amb unes maneres de fer que poc tenen a veure amb la realitat de les trinxeres. Que Déu ens agafi confessats.