HELSTROM

Quan tu vas, jo ja vinc d'allà... En qüestió de sèries, de vegades en veig alguna pensant que és una novetat i resulta que ja té 4 anys... com és aquest ca. Helstrom és una sèrie diferent de Marvel. Sense ser superherois, ens trobem amb dos germans amb poders que els venen per l'existència de dimonis al món, que es dediquen a posseir persones per fer-ne el què volen. Aquests dos germans, són fills d'un assassí en sèrie que justament estava posseït, i per acabar-ho d'adobar, la seva mare també acaba posseïda i reclosa en un centre "especial", dirigit per una doctora que va fer de mare del noi, mentre que la germana, va anar de casa en casa

La sèrie és més de terror que de ciència-ficció o superherois. En més d'un episodi hi ha hagut ensurts dels grossos, o escenes d'aquelles en què et vas posant nerviós a mesura que avança, fins que arriba un altre ensurt. Pel què sigui, en aquell moment, pandèmia dixit, la sèrie no va encaixar. La gent no estava per dimonis. I si bé té moments baixos i poc emocionants, alguna velocitat lenta, la meva impressió no és negativa, sinó bona, d'un 7-8. Però, no, el diner mana i ens quedem sense segona temporada.

obre aquest tema, dos apunts. El primer, que comença a ser un rotllo dels grans, almenys per mi, el fet de començar a veure una sèrie amb la idea d'emprenyar-me per si no s'acaba la trama i es converteix en una successió de temporades, cada vegada pitjor. En aquesta m'ha passat. Vull sèries que comencin i acabin. Encara que tinguin segones temprades, que les trames principals quedin tancades a l'últim episodi. Anava veient Helstrom i pensava "Com s'acabi en tararí, m'emprenyo". Al final, és així. Es tanca la trama però al final es dona el tret de sortida a la continuació.

La segona cosa és que, i encara m'emprenya molt més, descobrir sèries que més o menys m'agraden, i que per decisions monetàries, que no de qualitat, ens quedem sense continuació. Em semblaria bé si les sèries dolentes els passés el mateix. Però no. Hi ha sèries de merda que no s'acaben mai, i altres com aquesta que poden seguir i es veuen tallades, com ha passat també amb The Orville, The passage, The gifted... (caram, tot són "The alguna cosa").

Doncs ens quedem amb la mel als llavis. Les desventures d'aquests dos germans mig dimonis ens queden a mitges, ara que la cosa es posava interessant, encara que hi ha un parell d'episodis molt fluixos. També els protagonistes no acaben d'omplir pantalla (potser ella més que ell), i el doblatge no ajuda. Però la trama estava prou bé, i hi havia nervis i emoció assegurada.

PD. Aquesta entrada es publica un 29 de febrer, dia especial per sis sol, i que completa els 4 dies de febrer en què en tota la història del blog, mai havia tingut entrada (aquest dia el més justificat, clar). En queden dos, a veure si els clavo.