Ha estat ben estrany el què ha passat amb aquesta sèrie, Yellowstone, una de les més ben valorades de l'any passat. Quan estava veient la tercera temporada, em sentia força decebut. Com comentava a l'entrada de Travelers, estava veient dues temporades de sèries que l'any passat van brillar, però eren temporades molt per sota de la seva qualitat o interès inicial. Però llavors, arriba el desè i últim capítol, i tot canvia. És una capítol on passa de tot i amb un final de l'estil dels finals del Padrino. Et deixa amb un tirirí molt bèstia. Així que passo de tenir-la als peus a una cosa que feia temps que no passava. És acabar la tercera temporada amb aquest capítol brutal i al cap d'un minut, començar la quarta. Doncs sí, he vist seguides la tercera i quarta temporada de Yellowstone.
La quarta temporada, deu capítols més, han estat més interessants que els deu anteriors, tot s'ha de dir, però la sensació general és de desgast. Com que a la plataforma de Netflix només hi ha aquestes quatre, tenia la sensació que això ja era el punt i final. Però hi ha una última temporada, una cinquena, que està en una altra plataforma. Sort que me n'assabento abans d'acabar-la.
Així, tot i no estar al nivell de les dues anteriors, aquestes temporades de Yellowstone segueixen almenys deixant moments brillants de qualitat. És cert que quan es valora per exemple, la fotografia, la música... també et dona pistes de que no ha estat genial, però no passa res, és una cosa acceptada. Tot i això, tot i el desencís de la tercera temporada, noem puc queixar d'haver vist res horrorós; ha estat força bé.
I un cop més, cal parlar del repartiment. Uns actors i actrius molt ben escollits, i a mesura que es van desinflant, va agafant cada vegada més presència el personatge de la Beth Dutton. Ella soleta es converteix en un dels personatges televisius més malvats de la història televisiva, tot i que teòricament, es troba dins la família protagonista. Bé, és com allò que dèiem de Falcon Crest. La protagonista era l'Angela Channing però era dolenta com una mala cosa. La veritat és que cada vegada que aquest personatge entra en acció, saps que deixarà anar algun detall de maquiavel·lisme, de ràbia que inundarà la pantalla. Com n'és, de maleducada. Però sense dubte és qui està aguantant la sèrie.
I així han anat passant els capítols on veiem com evoluciona la vida en aquell territori de Montana on ara volen construir un aeroport, una pista d'esquí i tota una ciutat a les mateixes terres on feia anys vivien els nadius americans i on ara hi ha la gent del Yellowstone. Trames i subtrames amb menys energia però amb la suficient com per seguir-la mantenint en bona consideració. Ara toca rematar-la, però deixarem passar un temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada