El meu destí era L'Argentera, un poblet quasi a la frontera amb el Priorat. Hi volia anar d'hora per no arriscar-me a tenir problemes de trànsit. Vaig anar bé, però els p**os camions a l'autopista i les f*cking bicicletes a la carretera em van estressar una mica. Deien que ahir prohibirien els camions a partir de les 17h. Al meu parer era una mica tard. Ja sabem que tenim aquesta quantitat inhumana de camions per culpa d'Ecspanya (qui si no). A Europa la gran majoria de mercaderies van en tren. Però com que Ecspanya es gasta els diners en AVEs per unir Madrit amb qualsevol poblet de merda escarransit, enlloc de construir el corredor mediterrani, doncs ens ho mengem amb patates. Però és que quan veus el col·lapse que genera cada vegada que un camió vol avançar-ne un altre... I les bicis, per aquella carretra estreta... que pesades que són...
Total, arribada a L'Argentera. Com que no podia entrar a l'hostal fins les 15h (els vaig dir si podia entrar abans pequè ja hi seria i em van contestar: "D'acord, ens veiem a les 15h"), vaig esbrinar a l'Ajuntament on estava el punt d'observació per així estalviar-me trobar lloc a Montbrió. Pujo dalt de la serra, on hi ha els molins de vent, i veig que serà un lloc correcte. Baixo. Uf... quina calor... quina gana... Doncs l'únic bar-restaurant, obre a les 20h. A la piscina hi haurà bar... doncs no. Ostres, una altra vegada un poble sense bar. Al poble del costat sí que estan oberts. Mitja horeta a peu. Doncs va, fem cames. El bar no fa menjar, i el restaurant, amb preus dignes de "primera classe", està tot reservat. Tot i que només hi ha un 20% de les taules plenes, em diuen que no. Tornada a L'Argentera.
Caram... molt simpàtics no són! Després voldran propaganda per tenir visites i fer créixer l'economia... o cridar l'atenció perquè ningú els fa cas... No m'estranya... entre poc acollidors, antipàtics (alguns) i zero servei... a qui voleu que us recomani?
Només faltava l'hostal. A les 15h, allà. Ningú a la recepció. Ja podia ser, doncs em van enviar un vídeo per whatsapp sobre com aconseguir les claus i entrar per si no hi eren. Però clar, fa cosa... i a més, la clau no coincideix amb la del vídeo. Un senyor molt amable em diu que la noia de recepció deu estar a la piscina. Ole tu. Però s'equivocava. Quan va arribar a les 16'30h va dir tranquil·lament que feia la migdiada. Avui per marxar, tres quarts del mateix, no hi havia ni Cristu. Ostres, atenció al client, zero i gràcies.
Després de l'eclipsi (torna a pujar i baixar), per sort el bar ja estava obert, però amb tanta gent, van trigar més d'una hora en servir. Poca culpa tenen perquè realment estava ple, i tohom va arribar a la mateixa hora i amb la mateixa gana (bé, jo en tenia més). Així, no és d'estranyar que alguna d'aquestes vivències influissin en l'experiència de l'eclipsi. Però això ja serà una altra història...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada