POSTUREIG O LLUITA?

Després de dos mesos amb una mitjana de gairebé cinc entrades per setmana, arriba el setembre i la mitjana cau de cop (i no serà per manca d'idees; hi ha sis entrades als esborranys del blog). La tornada a la feina, una feina com la nostra, implica unes rutines, però sobretot uns mals de cap que poca gent arriba a entendre. Un cop ha passat la histèria del començament i el curs estigui ja més o menys encarrilat, tornarà la calma mental en l'aspecte que pots fer altres coses a casa que no siguin preparar feina de l'escola.

Així que ens trobem a la segona setmana de setembre, i ara també han començat les criatures. Tret de sortida a un nou curs, el 32è per la meva part, i ja amb l'esquena cansada, la veu rogallosa, i la motxilla plena de les tonteries que ens ofeguen en el nostre dia a dia. Continuen les injustícies, continua la mala gestió, poques coses s'han arreglat. I els pocs canvis que han promès, estan dilatats en el temps, de manera que són millores que fins d'aquí cinc anys no es veuran. Us ho imagineu en altres feines? Veurem cap a on van els trets, però tot pinta malament. El "fiasco" de les PISA, la burla del calendari escolar, l'insult dels ventiladors... Els nens i nenes estan a més de 30 graus a les aules! Com es pot permetre? No ho entenen les famílies que s'està jugant amb la salut dels seus fills i filles? Les ingerències dels equips gestors en la feina dels mestres, omplint-nos i carregant-nos més, mentre veus companys que riuen les gràcies a tot. Serà un curs calent, ja es veu.

I l'estupefacció arriba, com no, a tavés de les xarxes. Les escoles han convertit en un dels principals causants del desastre educatiu en una manera de dissimular les seves mancances. Per una banda, diem que el món virtual fa tan mal als adolescents, que no paren de publicar imatges i vídeos no reals, de coses boniques quan la veritat és una altra... I llavors va i els claustres de moltes escoles pengen vídeos a Instagram de benvinguda al curs fent coreografies, balls, vídeos graciosos... Ja ho diuen, ja, que si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell. Però és que com a educadors, no ens podem unir a l'enemic, sempre hi hem de lluitar encara que no hi hagi esperança. Em fa molta llàstima veure mestres fent aquests vídeos. Aquesta és la imatge que volem projectar? Davant de tot el desengany i fracàs de l'educació del país, de les vagues, les protestes... fas un reel? Després ens sorprenen els resultats educatius o la deriva a la dreta dels nostres joves.

Mestre de postureig o mestre rebel? Jo ho tinc clar.