LA SAGA DELS 28

Fa molts anys, el 2002, un director irlandès força independent, Danny Boyle, va filmar una pel·lícula sense gaire pretensions, que volia donar un nou enfocament al cinema zombi, en aquella època passat de moda. Es tractava de 28 dies després. Allà, expliquen que degut a uns estudis que estan fent amb animals sobre el virus de la ràbia, es comença a encomanar i en pocs segons et converteixes en un zombi amb gana. El ritme trepidant de la pel·lículai la banda sonora angoixant la van convertir en tot un fenomen. Per cert, en ella apareix un joveníssim Cillian Murphy en els seus inicis. Ell es troba en un hospital i es desperta 28 dies després que comencés l'epidèmia (estil El dia dels trífids). A la que s'adona de com està el tema, toca sobreviure, intentar confiar en algú, desconfiar de tothom, etc. L'habitual en el cinema apocalíptic.

A començament d'estiu vaig tenir l'oportunitat de reveure-la, i coincidia en el temps en què estaven a disposició totes les seves continuacions. Sí, després de "28 dies després", va venir "28 setmanes després", quan sembla que està tot més o menys controlat i es vol tornar a reconstruir el país. Què pot sortir malament? De nou escabatxina a tort i dret, i ara amb en Jeremy Renner i en Robert Carlyle. Tot i això, no deixa de tenir l'àurea de pel·lícula de sèrie B.

Llavors la veda ja estava oberta i van començar a aparèixer moltes més pel·lícules de temàtica zombi com Guerra mundial Z, Benvinguts a Zombieland, REC, Train to Busan... I no va ser fins el 2025, gairebé vint anys després de la primera, que el mateix Danny Boyle no reagafa el tema amb "28 anys després".  Ara ja està tot fet un desastre. Algunes comunitats miren de seguir vivint, abandonats a les illes britàniques i separats de la resta del món. Amb aquesta pel·lícula s'inicia una trilogia que segueix aquest mateix any amb una continuació i que ha d'acabar el 2027 amb un episodi final, que no sabem si serà el definitiu (estaria bé). Les dues pelis de 28 anys després ens mostren ja com han anat sobrevivint els diferents grups de persones que ens presenten, fins i tot tenim un doctor que viu sol (Ralph Phiennes) i els típics sonats que es carregeun a tothom, siguin zombis o persones normals. El final de la segona part d'aquesta trilogia final ens dona una sorpresa que ens pot fer pensar que potser sí que serà el tancament del cercle. Ja veurem. No serà l'any que ve perquè dubto que vagi al cinema a veure-la i caldrà esperar a poder veure-la per televisió. Fins llavors, bona nit i tapa't.

Per cert, vaig llegir que per si les mosques, caldria preparar-se per si al final hi ha de debò un apocalipsi zombi. Es tracta d'enterrar els morts amb les sabates cordades. Una bestiesa, però... no és mala idea, no?