FRONTERA

Una nova pel·lícula del país que engrandeix de mica en mica el meu repertori. És curiós que agradant-me el cinema i sent tan català, no sigui un fervor defensor del seu cinema. Segurament és perquè penso que pel fet de ser català, no vol dir que sigui bo, que m'agradi o tingui qualitat. Per això les meves incursions en les pel·lícules nostrades, és tan detallista. Digueu-me tiquis- miquis.

Frontera de Judith Collell em va cridar l'atenció des del primer dia, però no per això, ni aquesta ni moltes altres, arriben als meus ulls abans. Però finalment ha arribat i m'he desplaçat cinematogràficament a un poble del Pirineu, l'any 1943. La guerra civil fa poc que ha acabat, amb les seves destrosses, i la segona guerra mundial, tot i encaminar-se a la fi, està encara en un moment àlgid. A les muntanyes d'aquest poble fronterer hi ha tot un seguit de persones que arrisquen la seva vida per fer entrar jueus des de França. Per facilitar-ho, busquen la complicitat del cap del post de la frontera i del cap de la guàrdia civil (sí, sí, però a canvi de contrabanda). Els nazis que estan a l'altra banda, fan les seves incursions per tal de trobar els fugitius i tallar aquest corredor humanitari.

Tot i no ser una història real, és una història real, ja que això passava de veritat en aquella època, i realment, molta gent va poder salvar-se de l'extermini nazi gràcies a aquestes persones anònimes que s'arriscaven a perdre-ho tot per tal d'ajudar-los. Sense ser historiador, m'ha semblat una peli molt ben feta, amb una trama ben lligada i que aconsegueix transmetre el què vol a l'espectador. Potser haurien pogut recrear-se en la llagrimeta pels fets monstruosos que van succeir, però no tira per aquí. Els protagonistes no són els fugitius ni els botxins, sinó el poble que ajuda, així com també el poble col·laboracionista amb els assassins.

No m'ha decebut gens, i em fa reafirmar la importància d'ensenyar pelis com aquestes als nostres joves, i ara més que mai, amb l'augment de l'extrema dreta neonazi i feixista. Que no sigui dit que no intentem que vegin la llum.

Per cert, Frontera es converteix en l'entrada número 400 dedicada al cinema en aquest blog.