BOGERIA ABSOLUTA

Tot i estar en els pronòstics, ara, vist en la distància, te n'adones que no hi ha hagut millor manera de celebrar el quinzè concurs de castells on hi he participat. Ja vaig publicar una entrada, justament fa deu anys, on recordava els primes onze concursos. Després d'aquell, un diumenge més  i dos dissabtes, fins aquest 2026, en què hem tornat al diumenge.

I què es pot dir? Encara avui, quatre dies després, miro les fotos, recupero vídeos d'un dels tres castells descarregats (sí, sí, tot descarregat!). Per fi, vuit anys després, Gràcia completava un castell de nou pisos. Glòria eterna al dos folrat, però també al 3 de 9. L'ordre de castells el vaig clavar. La desena torre de vuit amb folre per començar. A segona ronda, just l'estrena de la setmana anterior. Déu n'hi do, perquè no era un castell qualsevol. Cinc de vuit descarregat. Així que... tocava encarar l'assalt als nou pisos, amb molt bona feina feta als assaigs. No es tractava d'un farol ni de fer volar coloms. L'intent era un opció molt seriosa. Tot i això, la tercera ronda passa de llarg amb dos peus desmuntats. Aquells minuts posteriors ens van omplir de dubtes a més d'un. Podíem encarar aquell repte després de tantes hores de concurs, de tantes hores drets? La remor era de fer el 7d8, que ja costaria, i tornar sencers i amb el cap ben alt.

Però l'equip tècnic sabia coses que els castellers rasos no, així que ens comuniquen que a quarta ronda hi tornàvem amb el 3d9f. Tot i aquells dubtes, tots ens disposàvem a compactar com mai aquella soca, a mantenir el silenci i donar seguretat al folre, tronc i canalla perquè fessin la seva feina. I tant, si la van fer! En especial la canalla, que després d'una rebrincada important abans de col·locar acotxador, van seguir tirant amunt. Quina valentia! I a partir d'aquí, èpica i història.

Els crits no es podien reprimir a mesura que anaven baixen els pisos del castell, i quan ja només quedaven quarts, es desferma la bogeria col·lectiva i tothom salta, crida, plora, s'abraça... Els CVG ho havíem aconseguit. El tres de nou amb folre era una realitat. S'havia acabat recordar tants i tants intents (crec que hi havia dinou intents i 18 descarregats fins aquest diumenge). Quina actuació, mare de déu... somiada per molts, anhelada per tanta gent que com sempre es deixa la pell i les hores per la colla. 

Ara, tot i que com deia, encara estem mirant les imatges per seguir en el núvol de diumenge, ja tornem a mirar endavant. Tres actuacions per tancar temporada i on esperem, poder tornar a fer l'aleta als nou pisos.