LA RUA DELS CAMPIONS

Finalment, el Barça guanya la seva 24a lliga. Després de dur un gran avantatge de punts respecte els seus perseguidors, uns partits deplorables va provocar que s'haguessin de guanyar sí o sí els cinc últims partits. I ho han fet, o més ben dit, en Suárez ho ha fet. Ell tot sol ha fet ni més ni menys que gols en aquests cinc partits. de traca i mocador. així que campiona un cop més. Valorarem la temporada després de la final de copa de la setmana que ve.
Perquè avui parlem de la rua. Fins al dia d'avui, havia celebrat els títols a Canaletes, la plaça Sant Jaume, i al Nou Camp (lligues de Cruyff). Però des de que fan el nou format de la rua pels carrers, no hi havia anat mai. Fins ahir, que hi vaig anar amb el MEC. Què voleu que us digui? Em quedo amb Sant Jaume, i tant! Llàstima que s'hagi massificat tot d'aquesta manera.
Després de gairebé dues hores d'espera, vam poder gaudir del minut i mig de glòria. Teòricament començava a les 18h. Doncs a aquella hora era quan els jugadors arribaven al lloc d'inici. Per tant, gairebé 45 minuts de retard. Es va fer molt pesat. I clar, de fet, els veus passar, saludes i poca cosa més. Està bé, però clar, allà on hi hagi aquells crits i frases inintel·ligibles dels jugadors, res de res. La veritat, molt soroll per no res. No crec que aquestes rues els faci baixar del seu pedestal de divos on viuen.