ELS JOCS DE LA FAM

Aquest primer dia de maig vaig completar el visionat de la darrera part de la saga de "Els jocs de la fam", la trilogia de llibres de la Suzanne Collins que s'ha convertit en quatre pel·lícules, donat que del tercer llibre , "L'ocell de la revolta" se n'han fet dues parts.
Ja vaig publicar en una altra entrada un breu comentari sobre la segona pel·lícula, dient que esperava que en els llibres s'aprofundís més en els temes cabdals. Malauradament (o no), segueixo sense haver llegit els llibres, i per tant, no ho puc ni afirmar ni negar. Per això, comento només la part cinèfila. I pel què fa a aquest aspecte, cal repetir que han estat unes pel·lícules entretingudes, però ja està. Això es fa evident en el fet que no he tingut un especial interès en saber com acabava la trama. Quan he tingut una estona, he vist el film i ja età; però no frisava per veure-la, com passa quan estàs realment enganxat a alguna saga o sèrie. Tot i així, insisteixo en què estan bé, es poden veure, i tenen moments molt bons (sobretot a la primera pel·lícula, però també en aquesta darrera). Moments previsibles combinats amb d'altres de més sorpresa, fan que tingui més interès que la segona i molt més que la tercera. La sensació és que es creen artificialment moltes sagues de llibres que després converteixen en pel·lícula per tal de donar diners a la indústria nord-americana (Insurgent, El corredor del laberint...). No aporten res, però distreuen una bona estona.