En el cas que ens ocupa, "La quinta ola", estic molt content de no haver-me gastat un duro per veure-la en pantalla gran. És un film distret, per passar l'estona, amb la ja clàssica trama d'invasió extraterrestre amb afegitons de catàstrofes. Es tracta també, de la versió en cinema d'una novel·la, de la qual aquesta és al primera part d'una trilogia (potser sí que estan de moda les trilogies, no?). I la veritat és que si la pel·lícula és fidel al llibre, senyal que tampoc me l'he de llegir.
És una llàstima, perquè la idea és bona. Plantejar la invasió en cinc fases (anulació dels serveis tecnològics de tot tipus - desastre natural - infecció - arribada - no direm la cinquena) és bona idea, però s'ho ventilen en 10 minuts, fent que la història sigui una aventura previsible, poc consistent, amb dosi de noia-troba-noi... i que la converteixen en un film normal (la gran majoria de crítics parlen de nefasta).
Al meu parer, si les 4 onades primeres les desenvolupessin, sent elles les protagonistes, farien més interessant la història, veient com la humanitat s'enfronta a cada un dels problemes a mesura que van arribant. Seria molt més interessant que no pas convertir-se en una pel·lícula més de ciència ficció que no aporta res. La primera escena està molt bé i et crea unes expectatives que es van diluint a mesura que van passant els minuts.
Oportunitat perduda. no sé si versionaran les dues parts que queden pendents. Si ho fan, seguirem esperant que les facin en obert per televisió, a veure si és que la cosa millora. No crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada