MITJA GUERRA

Mig rei, Mig món, i finalment, Mitja guerra és el llibre que tanca la trilogia del Mar Trencat de Joe Abercrombie.
Ha estat sense dubte, la meva lectura reina d'aquest estiu, a qui he dedicat més temps, i amb raó. Han estat uns llibres molt interessants, emocionants i penso que, a mesura que avançaven, més ben escrits. En el cas del darrer llibre, es tanquen les aventures i desventures dels diferents regnes que envolten el mar Trencat. Tota la trama que comença a Mig rei es va desenvolupant per arribar al clímax final que representa Mitja guerra. Lluites, traïcions, màgia... tots els ingredients de la literatura fantàstica. Un dels valors d'aquests llibres és la successiva incorporació de nous personatges a cada una de les novel·les. Així, tot i seguir una mateixa trama, centrada en la venjança del germà Iarvi, en el segon llibre el protagonisme recau en nous personatges, que a la vegada, són secundaris a la tercera part ja que n'apareixen de nous. La veritat és que he trobat a faltar presència de l'Espina Bathu. Això fa que es renovi l'interès contínuament en cada un dels llibres, ja que tot i que l'argument central és el mateix, el punt de vista canvia a cada llibre. És una característica que m'ha semblat interessant.
També sobre els personatges, la visió que es té d'ells pot canviar d'un llibre a un altre. Persones que en una part et semblen genials, i amb qui t'identifiques per seguir la història, després t'acaben semblant absolutament menyspreables. Fa uns girs en aquest aspecte fantàstics. crec que aquest és el principal atractiu i valor d'aquesta trilogia, una aventura coral en què la descripció del personatge és boníssima.
A les entrades anteriors, sobre les dues primeres parts, em referia a algunes semblances amb "Joc de trons". Llegint aquest darrer lliurament, comentaré la gran diferència, segons el meu parer. I és que la gran majoria de personatges, tant principals com secundaris, arriben al final de la història. Si fos "Joc de trons", molts d'ells anirien morint a mesura que avançaven les pàgines. Personalment, crec que alguna mort inesperada donaria més emoció a la història, i hi afegiria més sorpresa.
Evidentment, no explicaré el final, però no m'ha acabat d'agradar al 100%, potser al 80%. Hi ha alguna cosa que penso que hauria de ser diferent. Però clar, no en sóc pas l'autor... Així que valoració molt i molt bona, uns personatges carismàtics i una història força trepidant. Absolutament recomanable pels lectors d'aquest tipus de literatura.