Aquesta setmana ha mort Gene Wilder, un actor còmic que ens ha deixat algunes de les escenes humorístiques més brillants de la història del cinema. No ha estat un actor molt reconegut a nivell general, però això és molt típic dels homes i dones que es dediquen a l'humor en el cinema. Si no, penseu quantes pel·lícules d'aquest gènere han guanyat els premis més importants o quants actors/actrius, guionistes s'han fet amb algun guardó especial. Segur que n'hi ha, però comparats amb els drames o altres gèneres, la proporció deu ser de 1000 a 1.Normalment en aquest blog comento notícies com aquestes, però és que el Jove Frankenstein és una joia del cinema; té tant grans moments, tantes frases que han passat a la història del setè art... No es poden oblidar altres papers d'aquest actor, com el Willy Wonka pre-Johnny Deep, en la primera versió que es va fer de Charlie i la fàbrica de xocolata. Molt més modesta, més "destroyer" i poca-solta és la de "No em cridis que no et veig" amb en Richard Pryor; tot i ser "txabacana", té gags molt bons.
Repassem doncs, una nit d'aquestes, les aventures d'en Frederick Fronkonstin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada