OLOR A FLORIT

Sense cap mena de dubte, era jo qui en tenia més ganes. Recordo que visitar el Museu de cera quan era nen, era un dels esdeveniments més emocionants que vivia. M'encantava. Volia anar-hi una vegada i una altra. Passejar enmig d'aquelles figures, reconèixer algunes, altres no, emocionar-me quan entrava dins el "submarí"... sempre tindré aquestes visites com un dels fets de la meva infància que recordo amb més força.
Per tot això, creia que havia arribat el moment de tronar-hi, aquest cop amb el MEC, a veure si li suggeria les mateixes emocions. REDIANTRE! Quina mania que tenim de què als fills els agradi el mateix que ens va agradar a nosaltres... Bé, tampoc és això. No li ha agradat, doncs no passa res, no hi tornarem si no ho demana, no és pas cap trauma. Però calia anar-hi per saber-ho, no?
Però el motiu que m'ha portat a escriure sobre el Museu de cera no és pas aquest nostàlgic. El motiu és un altre. I és que... quan devia fer que no hi anava? 30 anys? Tres amunt o tres avall, però una bona porrada d'anys, això està clar. Ara ja es pot entendre el títol d'aquesta entrada, no? És que l'he vist igual! Potser podria haver una desena de figures que no hi eren, però és que està tot igual, com si no hagués passat el temps. Les mateixes figures, els mateixos espais, els mateixos elements decoratius... tot, tot i tot està com trenta anys enrere. És com si no hagués passat el temps. I cal dir-ho, m'ha sorprès una mica, o directament, m'ha decebut enormement. Té un aire antiquat mot gran. Li dóna us aspecte retro interessant, però la veritat és que fa una mica de pena veure com res s'ha mogut de lloc, ni han modernitzat les sales, o el què vulguin!
No cal que facin com als súpers, que en alguns, cada setmana et canvien les coses de lloc perquè donis voltes per tots els passadissos i així compris de més. Però home... modernitzar-lo una mica, tampoc estaria malament. Ep, que segurament costa molts diners. Però és que han passat 3 dècades! Algun canvi, si us plau!!!
i és més, el què dóna encara aires de l'època de la Maria Castanya, és que la visita comença amb les figures de dos Papes de Roma (quin començament), després et trobes amb dictadors militars (hi han de ser, però es podria fer una perfomance antifeixista), la part dels bailaores, Quijotes, i el pitjor de tot, dels toreros, amb el Manolete morint-se a la llitera, i les fotos de les enganxades dels braus per la paret.
Res, que una decepció absoluta. Així que si el MEC no vol tornar, cap problema. Recordem-lo com era els anys 80. O sigui, com ara.