PER QUÈ?

Veure la pel·lícula Premonición em va suposar, sense tenir-ho previst, una bona dosi de filosofada sobre el sentit de la vida. Com pot ser que un film de "polis i lladres" em provoqui això? Doncs perquè un dels personatges secundaris (o més ben dit principal) de la pel·lícula, és la mort. Al mèdium protagonista se li va morir la filla de leucèmia abans dels 30 anys. El dolent de torn, mata persones que estan malaltes i condemnades a morir (ho sap perquè també és mèdium). D'aquesta manera, els estalvia el patiment de la malaltia, allò que en diuen un àngel de la mort. I alguna altra mort més que té lloc durant la trama però que no direm per no fer spoiler.
La qüestió és que mentre la veia i un cop acabada, m'adonava, un cop més, de la fragilitat de les nostres vides. Com n'és de fàcil (entre cometes) que d'un dia per l'altre, per accident, per malaltia, o qualsevol altra cosa, la teva vida s'acabi. Que et diguin: "Ei, et queden 3 mesos". O pitjor, de cop i volta. Sabent que aquestes coses passen, és quan et preguntes el perquè vivim com vivim, de què serveix viure la vida d'aquesta manera com la vivim, sempre amb preocupacions, maldecaps, feina i més feina, enfadaments.... De debò val la pena? Llavors el sector optimista del món et recomanen que no visquis així, que gaudeixis de la vida, que els problemes no són tan importants, que no ens enfadem i mirem de veure sempre les coses pel cantó positiu. Bé, és una bona filosofia de vida. De fet, ja miro d'aplicar-me-la, aquesta; sóc més de la branca optimista que no pas de la derrotista.
Però llavors, igualment, fas una vida alegre, de bon rotllo, gaudint de la família, fent la feina que t'agrada, implicant-hi. I llavors de cop i volta, allò que dèiem. Patapam. S'acaba. Igualment, de què ha servit tot allò que has fet? I a més, és probable que a sobre, la gent que estimes pateixin molt i tinguin dolor. Ostres, tornem a la casella de sortida: Per què vivim llavors? Tard o d'ora hi ha patiment. No sé. És una filosofada que dóna per hores i hores de pensar i reflexionar. Però com que estem vius, mirarem de portar la vida el millor possible, sent feliç i procurant fer feliç a tot l'entorn. I esperar que tothom arribi el més lluny possible en la seva vida.