PREMONICIÓN

Pel·lícula d'intriga d'aquestes amb tocs paranormals. Una sèrie d'assassinats misteriosos porten l'FBI a demanar ajuda a un antic mèdium (Anthony Hopkins -tot i fent de bo, fa por-), per veure si amb les seves visions en poden treure l'entrellat. Fins aquí molt típic, una més d'entre moltes. La gràcia està en què l'assassí també té aquest poder, i de fet, els investigadors van fent tot allò que el dolent ja sap, donant lloc a situacions neguitoses i que són les que fan de la pel·lícula una mica diferent.
Ara bé, ja està. Al cap i a la fi, és tot força previsible, i tot i que passes l'estona força entretingut, no té res més especial, és a dir, que si la veus per la tele, o no la veus, et quedes igual. Però ja que l'hem vist, doncs toca gaudir d'una hora i escatx de desconnexió i deixant-se portar per la intriga de la trama. Tant en Hopkins com en Colin Farrell fan molt bé el seu paper misteriós i enigmàtic, donen força a les imatges. En el meu cas, el motiu que porta al criminal a cometre aquests assassinats, i algun altre moment i diàleg de la pel·lícula, em van fer pensar molt en un tema d'aquells de mal parlar, el de la mort. Pel meu cap van passar pensaments d'aquells filosòfics sobre el sentit de la vida. Així que, encara que sigui una peli comercial i poca cosa més, queda demostrat que si vols deixa-te portar, qualsevol història et pot dir alguna cosa que a altres no fa. No ho deixo aquí. Tancarem les entrades d'aquest mes amb un dels escrits més interiors dels gairebé 600 que ja té el bloc.