PROFESSOR LAZHAR

Pel·lícula canadenca que comença amb el suïcidi d'una mestra de primària, que es penja a la seva pròpia aula, just abans que tornin els nens del pati. Només aquest fet, ja dóna per hores de debat. Per què ho fa? Si tant estimava els seus alumnes (això diuen), com és que els fa passar per aquest tràngol?
Aquest esdeveniment dóna peu a la contractació com a nou tutor d'aquell grup a un immigrant argelí, que resulta que és un refugiats sense papers que treballava en un restaurant. Patapam. Segon tema de debat, de tremenda actualitat, els refugiats polítics.
Tots dos temes no són centre del film, però són els dos eixos per on circulen les diverses accions de la pel·lícula. És evident que el xoc entre les maneres de fer del nou mestre amb les més modernes de l'escola canadenca donen molt de joc. Tot i que en alguns moments se'm fa feixuga, té cers punts que et fan qüestionar moltes coses. Terribles dues escenes:
La primera, quan en una entrevista amb una família, el pare li diu que es limiti a ensenyar i que deixi d'educar.
La segona, molt més punyent i de mal agafar, quan es descobreix que havien acusat la mestra que es treu la vida, d'haver fet un petó a un nen de la classe. un fet que s'inventa aquest nen. La mestra abraçava els seus alumnes, i aquest, que no li agradava, s'inventa la història que sense que es digui oficialment, tothom entén que és el motiu del suïcidi. Uffff... El tema de les abraçades dels mestres... En un any en què justament degut a un dol, també hem abraçat molt a la nostra escola. Però estem tremendament exposats a les males intencions de gent que no entengui ni valori la feina docent. Per això el millor és la darrera escena, (ATENCIÓ, SPOILER) quan sabedor que el fan fora de l'escola, abraça a una de les seves alumnes que plora del disgust.