LA NOVA EDUCACIÓ

Fa una mica més d'un any va transcendir que havien designat en César Bona, un mestre aragonès com un dels 50 millor mestres del món, en una mena de premis "Nobel" de l'educació. Des de llavors, i també gràcies a la publicació del seu llibre "La nova educació", la seva persona ha anat apareixent en els mitjans de comunicació, diaris, revistes, televisions, fent que la veu d'un mestre se sentís a l'hora del "Prime time", un fet impensable fins llavors.
Aquest mestre, ha anat explicant el què fa ell a les aules on ha treballat, activitats que segurament fan molts altres mestres, però que ell ha tingut la sort de fer-ho, de creure en el què feia, i que algú apostés per ell al presentar-lo als premis.
l llibre, comprat el passat Sant Jordi, ha passat per les meves mans, ulls i cervell en menys d'una setmana. I llapis a la mà, anava apuntant frases, idees, exemples que ell explica. Les seves idees i maneres de fer, van molt en la línia de tots els canvis metodològics que s'estan produint a les escoles del nostre país, i també, de mica en mica, a la meva pròpia escola.
És cert que s'ha de tenir molt present que moltes de les activitats descrites, tenien lloc en escoles amb poc alumnat. Primer en una amb 6 nens i nenes de diverses edats, en una escola rural, i després en una altra escola amb dotze alumnes. És evident que amb aquestes ràtios, les possibilitats de dur a terme projectes que impliquin els alumnes, fer-los viure aquests projectes, implicar-los al 100% o més, es multipliquen per mil.
Però ens hem de quedar amb la filosofia que té ell a l'hora d'afrontar el dia a dia. Trencar tabús de programacions i horaris, de continguts... fomentar l'educació emocional, i escoltar, escoltar i escoltar els nens i nenes és primordial.
Els càrrecs, la biblioteca, les preguntes, investigacions, la participació, l'exposició oral... tot són conceptes amb una importància cabdal en les seves classes, i és genial pensar que la nostra escola i moltes més volen emprendre aquest camí.
Fantàstic el moment que explica quan li pregunta una persona de l'equip directiu, mentre està organitzant la pel·lícula de cine mut a l'escola rural: "Vols dir que val la pena?". M'encantaria veure la cara d'aquesta persona quan pocs mesos després comença a guanyar premis per la iniciativa, i el que és més important, els nens aprenen gaudint.
Divertidíssim i molt exemplar l'anècdota del gorro de dutxa. Com la cosa més poca-solta pot esdevenir un  gran moment motivant pels alumnes, gràcies només amb la implicació i destresa del mestre.
Tocarem de peus a terra, tot sabent que no serà fàcil i que no podrem canviar-ho tot, però ens deixarem anar i somiarem amb una nova manera de fer que ens portarà a introduir millores en el nostre hàbitat educatiu. Serà necessari César Bona per anar obrint els ulls a molts mestre més i seguir il·luminant el camí de la incertesa que travessarem primer de tot.