EL GRAN AMIC GEGANT

De vegades la sort truca a la porta. O més ben dit, arriba per correu electrònic. Així va arribar la notícia d'un concurs Roald Dahl que feien les biblioteques, on els 100 primers en respondre una pegunta aconseguien dues entrades per la preestrena de "El gran amic gegant", la pel·lícula que ha fet l'Spielberg sobre el llibre. Vaig participar i el dissabte 2 de juliol. cap al Cinesa Diagonal amb el MEC.
Val a dir que tenia algun dubte, ja que els dos tràilers eren força espantadors, i semblava que potser faria una mica de por, tanta lluita de gegants. Però al final, va resultar que eren més ferotges d'aparença que no pas de fets.
La primera sensació, un cop acabada la pel·lícula, és que he de llegir el llibre. Tot i tenir el vessant clàssic de Dahl, tinc la lleugera impressió que ha estat una mica endolcit, i fins i tot americanitzat, per molt que aparegui la reina d'Anglaterra.
Ha estat bé, força distreta, i recomanable per als nens, però no arriba ni a la sola de la sabata de l'adaptació de Charlie i la fàbrica de xocolata d'en Tim Burton. Al meu parer, hi ha massa diferència entre els moments màgics i d'acció amb els que no ho eren. passes de botar de la cadira a mirar el rellotge. El desnivell entre les escenes és força gran.
El vocabulari del gegant, molt encertat. Aquí entrem en el tema de la traducció. Per una banda, les paraules inventades del gegant són genials, del millor de la pel·lícula, però clar, el dubte és per què li canvien el nom? En els llibres, sempre parem del Gran Amic Gegant (GAG), i en canvi, aquí se l'anomena GBJ (Gegant Bon Jan). Si hi ha algun motiu, que me l'expliquin, però jo no ho entenc.
L'ambientació i decorats, fantàstics; la caracterització dels gegants, genial... Té moltes coses bones, però la frase: "Estem davant de l'ET de les noves generacions", ja us dic jo que ni de bon tros. Està bé, però ja està. Per això deia que em llegiré el llibre per veure si l'han destrossat molt, o què.
En seguirem informant.