CASALS I COLÒNIES EN MARXA

Ja queda molt poquet per viure el què deu ser segurament una de les darreres experiències relacionades amb el lleure que em queden per viure. Després d'haver passat per gairebé tots els status, aviat viuré unes colònies d'estiu des de la grada però amb implicació emocional, és a dir, com a pare de nen que se'n va de colònies. Nervis previs.

Però apart d'aquest fet, aquests dies de juliol he tingut més d'un flash relacionat amb aquest fet que tant m'ha marcat a la meva vida. Per exemple, estar connectat a les xarxes socials provoca que vagi tenint notícies de les colònies de Món Jove, de les de Pineta... i clar, els records es van succeint un darrere l'altre. Dins de les meves limitacions, sempre tinc aquell puntet de pensar "ai, com m'agradaria ser-hi". Clar que segur que no aguantaria més de tres dies seguits a aquell ritme tan trepidant i tant vivencial al què estàs sotmès. Sempre serà del millor que he fet mai.

Per altra banda, anar a la piscina del Parc de la Creueta del Coll entre setmana, et fa compartir espai amb els casals d'estiu que també estan allà refrescant-se. Quin valor! Si quan ets a la piscina de colònies, on només hi ha el teu grup, ja està tota l'estona amb els 1000 sentits funcionant, en una piscina com aquella, per molt poc fonda que sigui, controlar aquell grapat de nens té mèrit. Això sí, sense voler discriminar ningú (però una mica sí), vaig poder comprovar els dos tipus de casals que hi havia. Els de tota la vida i els "summertime". La diferència que em va quedar claríssima, és que els monitors dels casals de sempre, estaven tota l'estona amb els nens i nenes. En canvi, els monitors del casal en anglès, apart de portar el seu logo ben visible, amb un sobrenom prepotent però que em sap greu no puc recordar, es partien. Mentre els dos pringats vigilaven tots els nens, els caps estaven al bar prenent cafès, gelats, etc. No comment. Casualitat? No? Sigui com sigui, per les experiències viscudes, segueixo pensant que el risc de la professionalització del sector comporta tenir monitors amb actituds poc encertades. M'hauria fixat si no hagués estat un casal en anglès? Potser sí... potser no... però els fets són aquests.