STAR WARS ALTRE COP

La guerra de les galàxies es va estrenar a Barcelona a finals del 1977. És possible que l'anés a veure ja entrat el 1978, al mític cinema Arkadín, a la Travessera de Gràcia, tocant la plaça Gal·la Placídia. Aquests eren uns cinemes (dues sales) molt petits, i sempre fèiem la broma que havies de portar-te tu la cadira de casa per tenir més llocs a la sala. Total, que si la vaig veure l'any 78, vol dir que un servidor tenia 5 anys... Costa de creure... Va, posem que vaig veure una reestrena, o pel què sigui, ja tenia sis anys. Trobo que en aquells temps, veure-la amb només sis anys era gairebé una temeritat, tenint en compte que la nova pel·lícula, la van a veure nens de 3 anys (ai, pares inconscients dels nassos...)
Què és el què vull explicar? Doncs que ja fa temps, davant la insistència del MEC en qüestió, li vaig dir que quan estigués de vacances (ni casals, ni res), veuríem plegats la primera de totes (l'episodi 4, és clar). Total, que el senyoret ja té 7 anys, està de vacances, i per tant, al llarg de dues setmanes hem estat veient l'episodi 4, el 5 i el 6. Ha fet un intensiu. Demana més, però vist el què he vist, tinc clar que ara mateix el què necessitaria seria veure aquestes tres pel·lícules de nou, una o dues vegades més, per tal d'assimilar l'argument, dominar els personatges, territoris, trames, i evidentment, entendre-les bé. No ha anat del tot malament, s'ha enterat força, però hi ha moltes coses que, com és normal, se li escapen. Moments en què desconnectava de la pel·lícula i jo li deia "ep, escolta ara, que això és important".
No crec que me'n surti. Les ganes de més i més poden per sobre de voler repetir. Aquesta és una tònica habitual en els nens i nenes d'avui en dia. i de fet, tampoc és tan important, no? Així que no sé què passarà.
El què sí està clar és que, revisionar-les una altra vegada ha estat una alenada d'aire fresc i de records passats. Així com a l'anterior entrada comentava que la visió de casals i esplais marxant de colònies em desperten alguna cosa dins meu, veure aquestes pelis també (diferent, tampoc ens passéssim). Per això l'emoció de veure el capítol 7 el passat desembre era tan gran. Veure-les al costat del MEC també és especial. Compartir amb ell aquestes pel·lícules, enlloc d'estar veient junts "La patrulla canina" és també especial, és un "s'està fet gran", tot i que sense dubte, té temps per endavant de gaudir de pelis com aquestes. llàstima que la pressió de l'entorn social i de la resta de nens fa que sigui una febre més consumista que no pas de passió per l'univers galàctic. Però tampoc podem pretendre que els nens i nenes d'avui s'emocionin igual que nosaltres amb les mateixes coses. Ells ja tindran els seus propis herois i mites.