Hem tingut la sort que durant aquests vint anys, ningú hagués fet la segona part de la pel·lícula. Amb totes les seqüeles hagudes i per haver, era estrany que no es fes la continuació. Segur que era qüestió de diners o de drets, ells sabran.
Però finalment ha arribat. Com era d'esperar, no era massa difícil trobar-ne les causes, els extraterrestres vençuts a la primera part, tenien ganes de revenja i arriben a la terra amb tot el seu potencial. Els fills dels protagonistes de fa 20 anys agafen el relleu, a més de repetir en Jeff Goldblum i el seu pare, l'ex-president Bill Pullman i el científic sonat dels cabells llargs. La seva presència li dóna un pèl de qualitat a la història i una mica de lligam amb la primera pel·lícula. Sense ells, seria una altra film de'invasió alienígena amb destrucció dels edificis emblemàtics. Perquè en el fons, es tracta d'això i poca cosa més. S'aprofiten de la nostàlgia de l'any 96 per mostrar altra vegada el mateix. Decebut? En part sí i en part no. Difícil d'explicar. No estic decebut perquè m'esperava això, però sí que ho estic perquè m'esperava una mica més. Més incoherent impossible, no? Però és que és veritat. Passes una estona entretingut, enganxa l'emoció i els efectes, l'interès en saber com anirà tot, però realment és una pel·lícula més. Evidentment, no té l'efecte sorpresa que va tenir la primera, i encara menys després de totes les pel·lícules semblants que s'han fet des de llavors, i això és un punt en contra important. Per això la presència d'alguns dels actors de la primera, fa que tingui una sensació diferent i que se li perdonin moltes coses, com per exemple (atenció spoiler), la seqüència final amb la "mare" dels aliens, que a mi personalment em recorda moooooooolt a la mare dels ous de la pel·lícula Aliens, el retorn (la segona). Així que bé, però poca cosa més. Ben vista, però no formarà part de la meva videoteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada