diumenge, 24 de juliol del 2016

SPOTLIGHT

Parlar d'Spotlight no és parlar de cap pel·lícula. Es fa difícil valorar-la, tant a nivell d'història, d'interpretació, etc, donat el tema que tracta, i més sabent que és un cas real. a nivell estrictament cinematogràfic, doncs, només dir que ens trobem davant d'una molt bona pel·lícula, combinant perfectament la realització amb el respecte. Va ser, encara que això a molta gent no li importi, guanyadora de l'òscar a la millor pel·lícula en la cerimònia d'aquest 2016 (a més del guió original).
Però no es tracta de cinema. L'escàndol de l'abús a menors que va destapar el 2002 el Boston Globe afectava milers de nens i tot i que en un principi eren pocs capellans els implicats, les investigacions van acabar donant uns resultats aterridors. La pel·lícula intenta que l'espectador s'horroritzi no només pel monstruós delicte, sinó que repeteix una vegada i una altra que l'important és descobrir la implicació de l'església com a institució, quin paper hi va jugar. S'explica i es pot saber, ja que com deia,és un cas real, que els màxims responsables de l'església, estaven al corrent de les desviacions dels seus capellans, i el què feien era silenciar les víctimes i traslladar els criminals, portant-los a altres parròquies, sabent que en un altre lloc seguirien fent el mateix. És fastigós i repugnant (encara que sigui redundant).
No cal ser massa espavilat per entendre que això no és un fet aïllat que va passar a Boston. Malauradament, ha passat i passa a tot el món. Aquí a Catalunya, de tant en tant apareixen alguns casos, i fa feredat pensar que es dilueixen en el temps igual que passava allà. Totes les notícies d'abusos de capellans que han aparegut en els darrers vint anys, algú pot explicar on són aquests capellans? Es té la certesa que la circulació d'aquests monstres és un fet. La setmana passada justament es feia públic el cas d'un escolapi que se'l va denunciar a Alella i el van traslladar a Balaguer, sabent el què havia passat. És que és exactament el mateix! I Maristes igual, i vés a saber quants més. Quina merda que és tot plegat! Almenys hi hagués justícia, però en aquesta societat és utòpic creure en una justícia que fa que aquest delicte prescrigui en el temps. Quina vergonya! Esperem que en un futur país això sigui penat de manera exemplar i mai més ben dit, pels segles dels segles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada