MIG MÓN

Acabada el segon llibre de la trilogia del Mar Trencat, d'en Joe Abercrombie. Just fa poc més d'un mes que vaig acabar la primera part, Mig rei, i allà ja deixava clar que m'havia agradat força i que dubtava que acabés l'estiu sense haver completat els tres llibres.
Doncs bé, aquest segon lliurament de les històries, guerres i intrigues en aquest món imaginari ha seguit l'estela del primer i m'han endinsat en un món de fantasia on els personatges tenen una força increïble. No em refereixo a la força física, sinó al se caràcter, la seva presència... La trama està molt bé, ben treballada, interessant, amb girs inesperats i que et manté atent tota l'estona. Evidentment, que la història sigui bona és imprescindible per al gaudi de la lectura, però com comentava, els personatges tenen una importància cabdal i les seves qualitats, defectes i com estan descrits donen a aquesta història un toc especial.
Un dels fets destacats és que no es pot dir que els protagonistes de la història siguin els bons, ja que no ho són tant, de bons. T'identifiques amb ells, i tens interès en tot allò que els passa, però no són pas uns angelets. El pare Iarvi, principal al primer llibre, va amb unes segones i és maquiavèl·lic (podríem trobar molts paral·lelismes amb en Tyrion Lannister); l'Espina Bathu, que sí seria la protagonista del segon llibre, juntament amb en Brand, és una assassina impecable. Els tripulants del "Vent del sud" són una colla de mercenaris, però com passa a la primera part, són els companys de viatge d'aquesta lectura i te'ls fas teus. Molt, molt curiós aquest agermanament amb aquests personatges. Després, encara hi ha els que són titllats d'enemics, que encara deuen ser més dolents...
Deia que podem veure traces d'un Lannister en un dels personatges principals. Al meu entendre, Joc de trons és una claríssima influència en aquesta trilogia. Només faltarien els dracs. Però les referències a la deessa única recorden a l'únic déu de la Melissandre, Les diferents terres, poden ser els set regnes.... I així algunes altres semblances. Però tot i que en alguns moments tinguis aquests flaixos que recorden a l'obra d'en George RR Martin, no hi ha probelma en gaudir d'aquests mitjos móns.
Ara només queda el desenllaç, que amb tot l'agost per davant, no trigarà a caure. En tinc ganes. I això diu molt d'aquests llibres.