"Hola, sóc Carles Puyol, sóc espanyol."Genial l'anunci de propaganda de la lliga espanyola de futbol que circula per la Xina. Genial el gran capità dient aquestes paraules. Em recorden una mica al què comentava fa pocs dies amb els vots de CDC al congrés dels diputats.
Com una persona que sense declarar-se obertament independentista, però que ha estat sempre del costat de la justícia i la democràcia, conscient del moment que viu el país, i que mai ha renunciat al nacionalisme català, com pot fer un anunci dient això?
El que sap més greu són les seves paraules posteriors, on deia que es pensava que això només es veuria a la Xina.
Primer: en un món terriblement connectat, com es pot pensar que no arribaria fins a casa seva? De debò es pensa que no s'hauria sabut mai?
Segon: i en aquest cas, això ho justifica? Imaginant-se que no ho sabríem mai, pots renunciar a la teva dignitat, als teus ideals... per uns diners? Tan fàcil és vendre'ns?
Ha ens fot que no renunciïn a jugar amb la selecció espanyola, però és que això té tela... Com quan en Xavi cantava allò de "Yo soy español... español..."
Quines ganes de ser un poble lliure i que tothom es posi al seu lloc, veiem amb qui comptem i amb qui no. I que deixin de passa coses com aquestes, en què la gent no es vengui tan descaradament
per quatre quartos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada