ANNIE

L'any 1982 es va estrenar la pel·lícula Annie, la pel·lícula basada en un musical sobre aquesta òrfena que es creu en la vida d'un milionari, i que després de mostrar-se aspre, com a bon conte de fades, l'acaba adoptant. Aquesta peli la va dirigir ni més ni menys que en John Houston!
L'any passat, com no podia ser d'altra manera, ja que ho fan amb tot, Hollywood en va fer una nova versió, modernitzant alguns passatges i les cançons. La trama és més o menys la mateixa, però adequada al segle XXI. Aquí el multimilionari és un empresari del món dels mòbils que vol optar a l'alcaldia de la ciutat.
El repartiment bé. Personatges més encertats (Annie i les seves amigues, fins i tot l'empresari), i d'altres més justets (ho fa bé, però a mi la Cameron Diaz no em diu res de res, ni tampoc a nivell d'actriu).
Annie té moltes cançons mítiques, i sentir-les en un format més modern és una mica xocant. Hi ha algunes cançons en què el nou estil li va bé, però en altres, sona massa diferent. Bona part de la trama es manté força coma l'original, però llavors té lloc una barreja un pèl estranya, doncs es donen situacions que no encaixen massa en la societat tan moderna que ens ven la pel·lícula.
Tot i això, t'ho passes molt bé veient.la, sentint-la i cantant-la. Segueix sent una pel·lícula ensucrada i amb aquesta idea l'has de veure, ja que no pretén res més que fer passar una bona estona. I ho aconsegueix.
Apunt important: Com que les cançons les tradueixen (sacrilegi!) vaig posar el dual per veure-la en versió original. Primer de tot, dir que les cançons estan molt mal doblades, però molt, eh? és un bon exemple de com no s'ha de doblar. No encaixa res i es veu molt artificial. Segon, veure-la en versió original no se'm va fer estrany (acostat a "Joc de trons", no ha estat difícil), i la veritat és que començo a trobar-li l'interès. És molt millor veure els personatges parlant ells mateixos. Realment hi ha molts timbre, entonacions, etc. que se'ns perden en el doblatge. No sabria dir si ho convertiré en una norma, però tinc clar que cada vegada veuré és coses en la seva versió original.
Finalment, veient annie, em vénen moltes idees per a posar en pràctica a l'escola (bàsicament la part musical). Segurament veurem l'any que ve un zoo d'en Pitus a ritme de "It's a hard-knock life!"