No fa massa, pel què fa al gimnàs, havia agafat un ritme interessant. De fet, ja tenia previst un repte nou. Ara estava fent 5 km en poc més de 40 minuts, quan al principi d'anar-hi, feia 50 minuts i amb prou feines arribava a 4km. Per això, pretenia fer 6 km (que m'ocuparien aquells 50 minuts que ja feia en els entrenaments per l'objectiu Montserrat) i pensava que si hi anés un tercer dia (il·lús...) caminaria en pujada. Doncs de de que em vaig fer aquest propòsit, en sis setmanes, només hi he anat un dia! Quin desastre... un començament de curs estressant i ofegant, més qüestions imprevistes de calamitats han estat els culpables, juntament amb la mandra dels dies que sí podria haver anat.
Per compensar, he pogut sortir a caminar a la muntanya, i com en els vells temps, la clàssica, Horta-Sant Cugat. Sembla que no sàpiga fer res més, però és cert que és una caminada que calibra bé l'estat de forma i m'anima a tornar a activar-me (d'aquí el títol de l'entrada).
En un primer moment pensava controlar el temps, però vaig optar per deixar-me d'històries, que el què calia era caminar i ja està, deixar-se de rècords absurds. Tot i això, dir que vaig trigar 1 hora 32 minuts, per sobre de l'hora 23 minuts que és el rècord actual. La caminada no té misteri. Només una constatació i una trista novetat.
Es constata que els ecspanyols no saben que a muntanya, se saluda quan t creues amb algú. Tots els que no saludaven, o bé parlaven castellà o bé eren joves de les noves generacions. Per aquest motiu quan fèiem la ruta amb els nens i nenes de 6è, era una de les normes (que per cert complien escrupolosament perquè els feia molta gràcia). La trista novetat és la nova imatge del Pi d'en Xandri, quan aquest estiu va caure la branca que li donava la seva forma tan característica. Un llàstima.
A partir d'aquí, veure si per fi, torno a activar-me (gimnàs i excursions) ni que sigui una mica més. FA falta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada