HI HA ALGÚ ALLÀ FORA?

Vaig descobrir en Joan Anton Català en un sopar sota les estrelles de l'observatori Fabra per un regal pels meus 25 anys a l'escola (dels companys, eh? No us flipeu!) Un cop acabat el sopar en Joan Anton ens feia una xerrada molt interesant sobre algun tema d'astronomia. Si no recordo malament va ser sobre la carrera espacial. La seva explicació, la seva manera de parlar, de fer-se entendre, de connexió amb el públic van ser brutals, i a part de tenir un bon record d'aquell vespre, vaig començar a seguir-lo per les xarxes, ja que és molt actiu en elles i a la resta de mitjans.

Fa poquet va publicar un llibre que té el mateix nom que el programa de ràdio que fa cada setmana: Hi ha algú allà fora! I vaig pensar que amb l'experiència que tenia, podia ser una bona lectura, interessant i entretinguda, i més, a les portes del projecte de l'Univers a la classe.

Però no és or tot el que llueix. M'explico. És veritat, ha estat una lectura interessant, però no era exactament com m'esperava. No m'imaginava que fos tan científica. Explica moltes coses sobre la vida, l'origen de la vida, de l'univers, de la química... Que sí, que és molt interessant. Però em pensava que no seria tan seriosa (que això no vol dir que hagi d'explicar tonteries). De fet, en els peus de pàgina que van apareixent de tant en tant, és quan llegeixo el Joan Anton que esperava: amb humor, gràcia i capacitat de riure' d'un mateix. És evident que no pot escriure un llibre com aquest utilitzant aquest llenguatge, seria poc professional. Però bé, eren els moments més amens en estones plenes de noms químics, gasos i adn's.

Estic molt segur que els seus programes són plens de moments més planers, quan explica la ciència de manera lúdica i entenedora. Lògicament, el llibre ha d'anar molt més enllà. És un bon material per entendre tot el què envolta a la casualitat de per què existim, i quantes possibilitats hi ha de no estar sols, però les poques possibilitats que ens hi acabem adonant.