dimecres, 15 d’octubre del 2025

TRAVELERS

Encerts i desencerts. Últimament es van combinant aquests dos ítems en les sèries de tv que vaig veient. En el cas de Travelers, és dels primers. La constatació de que no cal un gran pressupost en efectes especials, ni cal tenir estrelles al repartiment per poder ser considerada una bona sèrie. És cert que no es tracta de cap sèrie que hagi estat un èxit mundial, però per mi, ha estat molt bé.

Resulta que venen agents del futur al present per tal d'arreglar algunes coses que passen per tal de què al futur món no hi hagi els cataclismes que hi acaben havent, i que aquest futur sigui realment millor del desastre al qual s'aboca la humanitat. Fins aquí, sembla tot molt típic. Un dels punts diferencials és que els viatgers en el temps no venen tal com són, sinó com que saben quan mor tothom, el què fan és ocupar el cos d'una persona quan li queden 20 segons per morir. Una de les subtrames que hi ha doncs, és que com que aparenten ser aquella persona, han d'intentar seguir la vida com si ho fossin de veritat. En els 5 protagonistes, un és agent de l'FBI i la relació amb la dona no és la millor; una altra és una dona maltractada pel seu marit (policia) amb un nadó; el tercer és un estudiant d'institut, que era dels "malotes"; el quartera heroïnòman, i clar, el seu cos necessita la droga; i la cinquena era una noia amb una discapacitat que quan torna, clar, això no ho pot imitar.

A part doncs, de les vides que han de viure, hi ha les missions que els van arribant i han d'anar complint, les trobades amb altres equips de viatgers (sempre són de 5 integrants),i els embolics que tenen per esquivar la policia del món real quan en fan alguna. Tot plegat acaba sent un còctel força interessant. L'equip protagonista aconsegueix fer-se proper a l'espectador, hi pots empatitzar gairebé amb tots, te'ls acabes fent teus. I en general, la trama és interessant, tot i que amb alts i baixos. Recordo un capítol on gairebé no passa res, és avorrit, i els últims 15 minuts són dels més trepidants de la temporada. També és veritat que la missió important la compleixen a mitja temporada, però no s'acaba d'explicar si ha anat bé o no, i de cop comença una altra missió.

Té doncs, aquests moments de nyigui-nyogui però que no tenen prou pes per considerar la sèrie com a normaleta i sense història. No, com va passar amb Into the night, la darrera sorpresa agradable en sèries de tv, hi ha ganes de segona temporada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada