NOMÉS HI HA UNA REINA

Ara que duia tres entrades seguides monopolitzades per l'equip femení del Barça, en volia fer una darrera valorant la situació de l'equip i ja tancar temporada, però queda posposada per la sortida que ja ens podíem imaginar, però no per això ens la crèiem, de la nostra reina, l'Alexia.

Parlar del Barça femení és parlar d'Alexia, i parlar d'Alexia és parlar del Barça femení, però també de futbol femení mundial. Em mirava una foto que li vam fer després d'un partit de lliga, en un camp d'entrenament de la Ciutat Esportiva. D'aquella foto fa 9 anys. Qui ens hauria de dir que ens estàvem fent una foto al costat de les dues vegades pilota d'or, millor jugadora del món, icona i referent d'aquest esport. Ha plogut molt des de llavors, i tot i que la facilitat per accedir a les jugadores ha canviat, elles continuen, després de cada partit, acostant-se a la gent, signant i fent-se fotos. I l'Alexia, sent qui és i on ha arribat, també. Segur que hi ha una mica d'ego, però encara hi ha força humilitat i consciència d'on ve i de quan ve.

Possiblement sigui de nou pilota d'or, I si no ho és, serà la segona (m'estranyaria el tercer lloc). I quan reculli aquest premi ja no serà jugadora del Barça. Després de 14 anys donant-ho tot, fins i tot una lesió de llarga durada, ha decidit posar punt i final a la relació de treball com a jugadora, ja que allà on sigui (esperem que lluny d'equips que es puguin enfrontar a nosaltres) seguirà vinculada al club a través de la Fundació. Tot i que faci llàstima, entenc perfectament la seva decisió. A un nivell estratosfèricament menor, jo també m'he anat desvinculant de projectes on hi havia deixat l'ànima. És llei de vida, responsabilitat amb la gent que ve al darrera i coherència amb la teva persona.

Dimarts va ser el vídeo de comiat. Llàgrimes. Dimecres al matí, l'acte oficial. Llàgrimes. I a la tarda, l'últim partit i comiat de 'afició. Llàgrimes. Quantes llàgrimes blaugranes en pocs dies... primer d'alegria, i després de tristesa. Però també són d'orgull. Haver pogut seguir el creixement de l'equip a través seu i les altres jugadores, gaudir del seu joc, de la seva entrega, la seva passió... Quants moments de joia que ens ha regalat. Per tant, només es pot dir una cosa: God save the queen.