INCÒGNITA I ESPERANÇA

D'aquí just una setmana ja sabrem si realment la manifestació de la Diada haurà estat la trobada independentista més nombrosa de la història.
Com ja he dit en moltes altres Diades, l'important no és quanta gent som el dia 11, sinó quants en serem el 12, el 13, etc. Tot i això, no negaré que és un tema que actualment, il·lusiona. Il·lusiona perquè sents parlar cada dia d'independència a gairebé tots els mitjans de comunicació, i això, és un pas endavant claríssim. Il·lusiona perquè ha deixat de ser un tema de "quatre gats" per sortir al carrer i estar en boca de molta gent. Il·lusiona perquè veus com arreu del país van sortint iniciatives que van adreçades a aconseguir plena sobirania (d'Arenys a Sant Pere de Torelló)
Però clar, què passa amb qui ha de prendre decisions? Si els hem de seguir mostrant el camí, ho farem; si els hem d'empènyer, ho farem. No ens han d'espantar "fantasmes" de l'exèrcit espanyol dient bajanades, ni els màxims governants castellans. L'únic que ens ha d'importar és el què nosaltres volem, i que quan tirem endavant ho fem valents i decidits.
No serà fàcil, però ho hem d'intentar i ho hem d'aconseguir!

ALTRES (cinquena part)

En aquest repàs que he fet durant l'agost dels meus quatre grans pilars de l'educació en el lleure, volia fer un apunt de tres activitats més que vaig realitzar: les úniques tres vegades que he fet de monitor remunerat. Les tres ensenyen les tres cares de la moneda (sí, ja sé que només en té dues...). Així, d'una en tinc un gran record, d'una altra va estar força bé però no m'aportà gran cosa, i la darrera va ser per oblidar.

La primera: uns campaments pels fills dels treballadors de la Nissan l'any 91. Aquell va ser l'any en què em vaig sentir per fi, com un monitor de veritat, que sabia què em feia, i aquests campaments em van ajudar moltíssim. un equip de monitors creat només per aquella ocasió i vam congeniar molt bé; els nens súper-agraïts, i la veritat és que fou molt bonic (encara me'n recordo...)

La segona: uns quants monis de l'esplai del Carme vam voler fer alguna cosa cobrant per després donar una part dels diners a l'esplai. El què vam trobar va ser el projecte "Eurobarri" de la Generalitat de Catalunya. Durant uns quants dissabtes, cada monitor anava fins un centre cívic de Catalunya (de barri marginal) a fer alguna activitat amb un grup de joves. Tot el projecte culminava amb un viatge als Alps francesos i a Milà. El viatge va estar bé (tot i dur joves conflictius), però ja he dit que a nivell de monitor no vaig aprendre'n molt.


La tercera: A través de Pere Tarrés, un camp de treball a Vallcebre per reconstruir el tren miner turístic. Els joves no estaven gens motivats, va ser un desastre, en cap moment monitors i nois vam connectar, i a sobre, el diari AVUI va mostrar el camp de treball com un camp de tortura pels nanos, i van haver de sortir alguns d'ells per la ràdio i al Regió 7 per desmentir-ho tot. Va ser una experiència per oblidar.

SORPRESA Z

A poques hores d'iniciar el curs escolar 2012-2013, i tot escoltant a la ràdio el Barça-València, m'assabento  a través del 3/24 que un mític personatge de dibuixos animats va néixer el mateix any que jo, el 1972, i acaba de fer 40 anys.
Parlo d'en Mazinger Z.
Recordo que quan el van fer per TVE, el veia i m'agradava molt, fins al nivell de mitificar-ho inexplicablement. Algun dia he vist un trosset en alguna reposició (no fa molt), i me'n faig creus, perquè ho trobo força dolent i, evidentment, passat de moda. Però clar, als ulls d'un nen de 6 anys, era el màxim.
Doncs res, felicitem a en Mazinger, que potser a ell sí li agrada fer tants anys, no com a altres...

SETEMBRE

Ja és aquí el mes de setembre, un dels mesos de l'any que provoquen més reaccions a la majoria de la població. Juntament amb el gener, representa l'inici d'alguna cosa, i no ens enganyem, ens ve a dir que s'acaba l'estiu i que ens tornem a posar a la feina.
Què ens portarà aquest mes? Com començarà el curs escolar? Quins nous entrebancs ens posaran als mestres (i a tots els altres col·lectius)? Com viurà el món de la cultura l'increment de preus? Com seran els nous nens i nenes de 3r? Què passarà per la Diada? I l'endemà? Descarregarem el dos de vuit per la Mercè? Totes aquestes preguntes i moltes més, rebran resposta en els propers 30 dies.
QUE TINGUEM SORT!!!!