COMENCEN ELLES

L'equip femení de futbol no ha disputat tants partits com el masculí, però també els compta per victòries. En aquest cas, són cinc, quatre de lliga i un de Champions, amb el mateix resultat que ells, tots guanyats, 24 gols a favor, mitjana de més de 4 gols per partit. Per tant, podem dir que els dos equips estan seguint la mateixa trajectòria, incloent-hi el domini del joc i de la pilota, i que els equips rials no tenen res a fer. Per molt que s'avancin en el marcador, acaben claudicant.

Jo però, sí que veig dues diferències. La primera, és queles nostres són molt bones i amb res, aconsegueixen guanyar els partits, no se les veu anar al 100%. Amb un 75% en tenen prou, de manera que dominen, controlen, però no asfixien. L'altra diferència és més important. Estem jugant i guanyant aquests partits amb només onze- dotze jugadores de camp. L'alineació és de deu més la portera i a la banqueta hi ha una o dues jugadores del primer equip per fer canvis.

Tema 1, que toca els nassos, indigna i posa de mala gaita: el mundial d'estats sub-20. Resulta que es juga el mundial quan han començat les competicions de club. Això fa que tres del primer equip (Aicha, Carla i Clara), no estiguin amb el primer equip. Per sort o mala sort, la Clara es va lesiona el primer dia io va anar al mundial, i ara almenys ja l'hem recuperat. Si no, encara seríem una menys als nostres partits! És una vergonya que facin això.

Tema 2, que fa pujar la mosca al nas i que realment, demostra que tenim un problema molt greu a l'staff, és l'elevat nombre de jugadores lesionades que tenim, i que a més, cada setmana se n'afegeix alguna més. Torna una, es lesiona una altra. És una mica (molt) preocupant. En aquests moments, tenim lesionades: Van Asten, Laia, Kika, Vicky i Aitana. Però ho han estat també: Cata, Gemma, Irene, Brugts, Martina i la Clara. En aquests partits doncs, hem descobert la Maissa, la Lua, la Carolina, una altra Martina i una Elena. I oju, com pugen. Aquí caldria parlar també del fet de que juguem amb poques del primer equip, amb moltes del B, i seguim dominant la lliga ecspanyola. Ja poden marxar estrelles, que a Ecspanya, mentre segueixi sent un estat masclista i feixista, dominarem el futbol.

Parlant d'estrelles que han marxat. Doncs sí, la diàspora que va iniciar la reina, ha seguit amb la Mapi, l'Ona i la Salma. Penso que la de l'Alèxia és important, la de Mapi també, mentre que ona i sobretot Salma, són reemplaçables sempre que al mercat de fitxatges ho hagis fet bé. Així, de mica en mica, aquell equip que va aixecar les primeres Champions ha anat canviant i desmembrant-se. Per sort, a Ecspanya no tenim rival i a Europa, l'any passat també crèiem que patiríem i vam alçar la quarta. Així que no seré jo qui dirà que és impossible arribar a Varsovia.

Llavors, han fet nona feina els directius i han fitxat bé? Temps dirà. Sobre el paper, sembla ben cobert. A la porteria hem dut competència per la Gemma, una dels USA de 25 anys, la McCamey. Només espero que li donin més oportunitats que a la Roebuck. Per suplir la Mapi i l'Ona es compta amb el retorn de lesió de la Laia, les joves, el retorn de la Martina i la nova, la Van Asten, molt jove però amb molt futur. Mapi és Mapi, però sembla ben cobert. El mig del camp es queda igual. Per suplir l'alèxia, es compta amb Vicky, Kika i la Pina que pot endarrerir-se, mentre esperem que la Sydney pugi de nivell. Realment potser és la zona que ens queda més coixa (i més si la Kika se'ns lesiona i la Sydney no explota), i és aquest punt de falta de domini bestial que s'està trobant a faltar als partits. I al davant, enlloc de Salma s'ha fitxat la Kerolin, que s'ha convertit en el fitxatge més car de la història del femení. Li està costant, però dolenta no és, així que confiem. Com a màxim, serà com la Salma!

Així que en una temporada en què aniré poquet a veure-les, epero que ens segueixin donat moltes alegries!