VINT-I-VINT

Finalment ha arriat el dia. Disset de desembre de 1972. Quaranta anys. Fàcil de dir, poques paraules, però un pes, un pes molt gran. Per a algú amb uns símptomes propis de la síndrome de Peter Pan, aquest és un número potent. Realment és això? S'és persona adulta a aquesta edat? Respectable? O es pot seguir sent com sempre?
Segurament, no canviarà res de res, però la veritat és que fa mandra, molta mandra...

NEWTOWN

No és una més. L'enèsima matança als Estats Units ha estat, dins de la brutalitat que tenen aquests fets, un component tràgic esfereïdor: les edats de 20 dels 28 morts. Els experts, i els governant nord-americans ja faran el què creguin convenient (o no), perquè realment, en porten moltes com aquestes, i ells sabran perquè estan així de sonats.

La qüestió és que la proximitat d'edat amb els nens i nenes de l'escola és el què m'ha tocat més endins. no sé, aquesta vegada m'he sentit més atacat. Mirava de posar-me a la pell dels familiars dels nens assassinats; o a la pell dels nens i nenes que eren a l'escola i van viure aterrits aquells minuts; o, evidentment també, en la pell dels mestres d'aquella escola que van haver de trampejar aquell situació. No em puc imaginar una situació semblant a casa nostra, però intentava sentir aquelles sensacions.
I ara els ve el pitjor, els dies després, les setmanes, mesos i anys, perquè segur que mai podran oblidar aquest dia. Com pots viure després d'això? No sé si en parlarem a escola. Crec que s'hauria de fer.

OLE TU!

En un dia que tothom parla de l'espanyolisme del senyor Wert, vull trencar una llança d'atenció sobre un altre personatge que sembla que últimament ha pres algunes substàncies psicotròpiques. Em refereixo a en Benet XVI, el Papa de Roma, el Ratzinguer Z.
Ha escrit un llibre (o almenys això diu) sobre la infància de Jesús. Després de dir que a l'estable no hi havia ni bou ni mula, ara resulta que els Reis Mags, venien d'Andalusia. Aquesta sí que és bona! Després ens estranya que personatges estil "Wert" diguin que Ponç Pilat o els seus soldats romans havien nascut a Catalunya...
Sempre hi ha el típic que diu que no es pot dir que vinguessin d'Andalusia, perquè encara no existia. Però clar, tampoc és cert, perquè no fa massa, una altra ment brillant (Esperanza Aguirre), va dir que Espanya té 3000 anys d'història! Així que els números quadren, no? Ja veiem que tot és un complot pro-espanyol (s.c.)
Doncs res, ja teniu els tres Reis, que com que els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar eren inventats, doncs no passa res, ja els podem anomenar Curro, Paquirrín i Bertín. I què li van portar al nen Jesús? Doncs gaspatxo i unes castanyoles. per cert, el bou sí que hi era, el què passa és que els reis se'l van emportar per tal d'inventar-se la Fiesta Nacional un cop arribats de nou a la seva terra.

ARA QUE S'ACABA EL MÓN...

Doncs sí, ja està... en tres setmanes ho tenim enllestit. I és que el dia 21 s'acaba el món! O almenys això deien els maies... La veritat és que sento poc rebombori sobre el tema, sobretot si ho comparem amb el canvi de mil·lenni, quan l'any 2000 també era un moment apocalíptic.
Doncs mentre preparem les maletes per marxar a Bugarach, el poble francès que segons diuen, serà l'únic lloc del món que es salvarà de la catàstrofe, arriba un muntatge de dos minuts que repassa tota la història, des del big bang inicial fins el big bang final. És una mica americà (i ja sabem com són els americans...), però la conclusió és que veient les imatges de l'últim segle, potser sí que és millor que tot plegat faci un pet!