diumenge, 13 d’octubre del 2013

AVATAR

Finalment, després de força temps, l'altre dia vaig veure Avatar, una de les pel·lícules de més renom del 2010. Independentment de la seva qualitat, és una d'aquelles pel·lícules espectaculars, amb molts efectes visuals i espectacularitat, que als amants del cine comercial i de ciència ficció ens agrada veure. Però d'aquelles coses que passen, han hagut de passar tres anys per a què un servidor la vegi.
Fins i tot des de que me la van deixar, ha passat gairebé dos mesos, ja que els 162 minuts de durada em frenaven dia sí dia també. I és que a mesura que passava el temps, les meves expectatives anaven baixant, i per tant, no esperava gran cosa de la pel·lícula.
Suposo que per aquest motiu, quan va acabar, vaig estar content, i em va agradar més del què em pensava en un principi. No tenia massa idea de l'argument, així que també em va semblar correcte. La dosi d'aventura és proporcional al de la imaginació dels guionistes.
Ara diuen que faran una segona i tercera part. La veritat, tampoc crec que calgui...

dimecres, 9 d’octubre del 2013

MJ 15 ANYS: RETROBAMENTS

Una de les coses més boniques que es podien esperar de la festa dels quinze anys de Món Jove era el retrobament amb anitics monitors i monitores. És veritat que no en van venir massa, però no deixa de ser un fet especial. Sobretot si els monitors que vénen són dels temps més inicials. Així, la presència del Xavi i de la Jetzabel donaven un toc nostàlgic al moment. El cas de la Jetzabel és encara més especial, ja que viu a Alacant, i tot i que d'entrada, el viatge li va fer declinar la invitació, finalment, va agafar el tren i es va presentar. Doncs fantàstic! És uan demostració palpable de que quan t'impliques de debò en una cosa, en aquest cas el lleure educatiu, això et marca i et deixa empremta en la vida. No vull desmeréixer els altres exmonitors que van venir, però clar, aquest cas, quan a més ja fa més de deu anys que va deixar Món Jove, és especial. Què voleu que us digui? Per mi té un simbolisme de pertanyença a una cosa que s'ha fet molt gran. Gràcies Jetzabel, i gràcies Xavi, Anna, Mariona, i tots els exmonis que van estar a Món Jove els 3 primers anys, picant pedra i posant els fonaments d'una gran empresa.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

QUE SÍ QUE ES PODEN FER COSES!

De tant en tant arriba a través de les xarxes socials alguna frase, imatge o vídeo que crida l'atenció, sorprèn o et fa pensar.
En aquest xas, es tracta d'un nombrós grup de nois i noies adolescents que es posen d'acord (oooooh) en muntar una cançó acompanyant-la amb un exercici de percussió senzill. La coordinació és total i el resultat és sorprenent i bonic. El què m'ha empès a incloure-ho en aquest modest blog és el fet de com mostra aquesta capacitat que han tingut tots els joves per a fe runa cosa junts, la concentració que denoten, l'esforç fet (segur que no ha estat fàcil).En una societat en què no parem de trobar-nos joves desmotivats per tot, aquest treball, que fuig de tots els continguts acadèmics que et marca qualsevol llei, llibre, etc... demostra que és possible engrescar els nois i noies en projectes, només cal tenir les ganes i el temps per a posar-ho en pràctica.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

MJ 15 ANYS: ANIVERSARI

Anys i anys... per molts anys! Món Jove ha començat avui a celebrar el seu quinzè aniversari. El 21 i 22 de novembre de 1998 van tenir lloc les primeres convivències de la seva història, i des de llavors, un bon grapat d'activitats, molt diverses també entre elles, s'han anat succeint fins avui dia.
Aquest aniversari m'agafa ja en el segon any des de que vaig desvincular-me (no emocionalment, però sí oficialment). Així que avui he anat a la festa com a convidat (també com a papi del cole), però clar, hi ha un bon tros de mi que està amb Món Jove forever.
I és forever perquè MJ ha estat l'entitat a qui més anys hi he dedicat (13 i mig). Cert és que té un component que els altres (Foc Nou, Carme i Pineta) no van tenir mai, que és el factor de feina. Al ser mestre de l'escola, la implicació ha estat total (com sempre) però diferent si més no... A qui s'ha assemblat més és A Foc Nou, no només perquè tots dos són part d'una escola, sinó perquè hi he estat part activa en el seu naixement i creixement.
El dia d'avui m'ha fet reflexionar en molts aspectes relacionats amb MJ al llarg d'aquests anys, i alguns tindran la sort (per a mi) de ser analitzats blocairement. Prenem-nos doncs, aquest article, com el capítol zero, però d'una mini-sèrie...