IMPACIÈNCIA

Aquests dies estic vivint en primera persona el valor de la impaciència. A falta només de tres dies per una nova Diada, en tinc moltes, moltes ganes. I per molt motius.
Per exemple, el més solemne: farà exactament 300 anys de la derrota a Barcelona. Després de mesos i mesos de setge, que historiadors imparcials reconeixen com una barbaritat (no els busqueu a l'instituto Cervantes)... Enmig de reivindicació independentista per tot el què ha de venir, també haurà de ser un moment per a recordar els milers de morts d'aquella guerra.
Un altre motiu pot ser el de satisfacció personal. Com bé deia en Toni Soler a un dels seus darrers articles: "tots sabem que sense aquella colla de bojos de l’estelada mai no hauríem arribat fins aquí.". Moltes vegades recordo aquelles diades on érem quatre gats mal comptats els que sortíem al carrer a cridar INDEPENDÈNCIA. I mireu ara, milions de persones...
Motiu objectiu final: l'esperança de ser altra vegada aquest milió de persones o més demanant un estat independent per al nostre país i que els polítics agafin el guant i segueixin endavant fins al final, acceptant totes les conseqüències.
Més motius... interès en saber com ho viuran a les espanyes i en el sí dels partits espanyolistes: mentint, atacant, ignorant... Potser estaria bé que comencessin a argumentar, no? Però és que la seva supèrbia els impedeix adonar-se de la realitat i es creuen que encara són aquell imperi de segles passats.
També en tinc ganes de fer la meva petita aportació, ajudant a organitzar un dels trams de la V. Enlloc d'anar amb els Castellers com l'any passat, aquesta vegada prefereixo ser més útil.
I a seguir entomant les perles d'aquests últims dies:
Mossos independentistes, en cursos de tàctiques de guerra (El Mundo); 
La Guàrdia Civil ha demanat el permís d'armes als Miquelets que aquest dissabte han recreat a Olesa de Montserrat diversos episodis de la Guerra de Successió
Censura de Victus a Utrecht

Finalment, gran sentit de l'humor de la gent de "Ara és l'hora" amb l'últim anunci... Quina diferència amb el senti de l'humor castellà...

UNA SETMANA

D'aquí només una setmana ja s'haurà fet. Un enorme mosaic amb milers de persones formant una V amb els colors de la Senyera hauran omplert dues de la avingudes més important de la ciutat de Barcelona. La Diada del 2014, igual que les dues anteriors, haurà passat a la història i esperem que compleixi amb el seu objectiu: ser l'empenta definitiva per tal que el procés d'independència del país vagi cremant etapes, i entre elles, la celebració de la consulta del 9N. 
No podem deixar que els polítics decideixin per nosaltres. És el poble qui ha iniciat això i ha des ser el poble qui segueixi estirant del carro. l'onze de setembre no fallarem. Hi serem gairebé tots i ensenyarem al món la nostra voluntat.
Mentrestant, a les Espanyes continuen el seu propi procés, el de negació de tot. Sabem que després de Pujol, voldran liquidar algun altre líder. No passa res. En posarem un altre. No han entès que això no és cap mania dels de dalt, al contrari. I no ens poden fer callar a tots.
Que vagin prohibint actes culturals com el de Victus a Holanda. Segur que ara uns quants holandesos entenen el perquè volem marxar. Que segueixin mentint, que segueixin atacant. Nosaltres hem de seguir el nostre camí amb decisió, confiança, il·lusió i esperança que en poc temps les coses canviaran. 
Els petits anècdotes es van multiplicant arreu, i per molt petits que siguin aquests granets, al final formen una platja. Un granet més, la cantant Merili Varik que ens dedica una cançó:

CANVI DE CICLE DE VERITAT

Com és gairebé tradicional, a principis de setembre cau una valoració de les primeres passes del cus futbolístic culé. No cal amagar que aquesta vegada sí que estem davant d'un canvi força gran; hi ha hagut una renovació tremenda, i alguns dels jugadors que ens han acompanyat en els anys gloriosos han marxat (Valdés, Alexis), han plegat (Puyol) o passen a un segon terme (Xavi). També n'hi ha d'altres que...bon vent i barca nova! (Cesc) I tot i que encara queden algunes vaques grasses, sembla que el nou entrenador, el primerament odiat i després estimat Luis Enrique, canviarà una mica la dinàmica de panxing en què s'havia caigut els darrers dos anys. O almenys això esperem.
Per ara, les coses van bé (només dos partits, els dos amb victòria), i és molt d'hora per dir res més del què ens espera (no fa massa havíem disputat a aquestes alçades les dues finals de supercopes, però clar, això és el passat).
Però què podem esperar d'aquests jugadors?
La porteria, una incògnita. No crec que aquesta dupla Bravo-Ter Stegen aguanti molt. Un dels dos marxarà, ja que tots dos necessiten ser titulars, cap d'ells pot acceptar una paper com el d'en Pinto. El què em sobta de debò és com un dels millors porters del món, en Víctor Valdés, avui encara no tingui equip on jugar. Aquí hi ha d'haver alguna cosa que no ens expliquen.
A la defensa, la jugada de fitxar un desconegut com Douglas tenint ja l'Alves i el Montoya és clara. El nº22 marxa l'any que ve, i aquell estiu el Barça no podrà fitxat per la sanció de la UEFA; per tant, ja l'ha fitxat aquest any. Vermalen i Mathieu s'ho han de guanyar. Ja m'agradaria tenir en Bartra de titular i els altres 3 (Piqué inclòs) treballant pel segon central.
Al mig del camp, bé l'aposta de Mascherano, Rakitic... No tinc tant clara l'opció Rafinha.
I al davant, Messi-Neymar està clar. La tercera peça és Suarez, del qual com a persona ja vaig dir el què. Ja que el tenim, almenys, que jugui bé i faci gols. Pedro és el 4t, i els joves del planter que apreten tant, que ho segueixin fent.
I per últim, el cas Deulofeu. Si Tito, Tata i ara Luis Enrique no ho han vist clar, per alguna cosa serà... Tampoc va ser indiscutible a l'Everton l'any passat... Per mi, ja està bé al Sevilla.

LA GALLEDA

La veritat és que estic ja una mica tip del tema de la galleda d'aigua freda, l'ice bucket challenge. I que no s'entengui malament. Tot el què sigui recaptar fons per lluitar contra una malaltia és positiu, però d'això a convertir-ho en aquest espectacle on no passa dia que algú ho fa, la veritat, és que comença a cansar. La veritat és que som poc originals i ens agafem a les modes d'una manera bestial, i això demostra com estem d'absorbits pels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Ara ja comença a sortir gent que pateix de debò, perquè no tenen accès a l'aigua potable, posant-se les amns al cap i indignant-se de com s'ha convertit tot això en aquesta farsa. Si a més, sabessin la quantitat de get mediàtica (i no), que es llencen l'aigua i després s'obliden de fe la donació contra l'ELA!!!
Semblant, però en un altre camp, hi ha tota la informació sobre l'ebola. Milers de morts. Després surt la
gent de camp i et diuen que cada any moren milions per malària i no surten per la tele. Malaltia eradicada al primer món. Per què no al tercer? I així tantes i tantes injustícies.
Tornant a la galleda, el què deia. Potser que parem, no? Que la gent doni els diners que vulgui i pugui, però que deixin de fer el pallasso. Total, la gent que té els diners i poder per ajudar de debò, seguiran sense fer-ho per moltes galledes d'aigua gelada que es tirin pel cap.