LA ROSA ENTRE ELS LLOPS

El darrer llibre que he llegit ha estat "La rosa entre els llops", d'en Joaquim Molina i premi Néstor Luján de novel·la històrica el 2014. Amb uns quants llibre de ficció històrica catalana a l'esquena, la meva humil opinió és que està bé, i ja està. Interessant el fet que s'allunya dels clàssics més habituals dels últims temps (Segadors, 1714), i ens presenta una trama ambientada en els temps posteriors a Jaume I. En un principi no m'acabava d'enganxar, i anava seguint, seguint, esperant trobar el punt especial. No ha acabat de sortir, però té almenys algun element sorpresa, inesperat, d'aquells que m'agrada de m'ofereixin, per tal de sentir-me més atret pel llibre. Un pagès és acusat de la mort d'un monjo posseïdor d'un secret que persegueixen els nobles de la contrada. aquest noiet arribarà a estar en contacte amb el rei Pere i podrà tornar al seu poble. Alguns elements típics i pocs girs apart del comentat abans, a meitat del llibre. Està bé, però res més.

LA CINQUENA

1992... Any de la primera Copa d'Europa, vaig tenir la sort i l'alegria immensa de poder ser a Wembley vivint-ho en directe. Una experiència que està al top ten de les experiències.

2006... Molts anys després, comença el gran cicle del Barça amb la Champions de París. Aquesta va lligada a la primera Champions a Roquetes... feia tant sols unes setmanes que hi érem veïns.

2009... La Champions del primer triplet, la de Roma... i sí, la del naixement del MEC poques hores després! Èpic!

2011... Altra vegada a Wembley. Estava clar. només guanyem quan juguem en capitals d'estats... Aix... Berna també ho és oi??

2015... Fa pocs dies el Barça va guanyar la cinquena, la quarta dels últims deu anys... És cert que anàvem molt confiats, però en el fons sabíem que tampoc seria tan fàcil. Però clar, llavors fan el primer gol al minut 4 i ja et penses que això està fet... Creu-t'ho!! Quin patir, per favor!! Però ja està al sac i ben lligada.
Només comentar quatre apunts de la celebració de l'endemà, els moments més interessants:
- Les paraules de Pedro en català. Ja li han plogut els agraïments per part dels catalufos... El dia que siguem un país normal, no caldrà donar les gràcies per parlar en la llengua del país a algú que hi porta vivint 11 anys...
- Les llàgrimes de l'Alves. Un paio com ell, tan de la manera que és, va sobtar la seva emoció.
- L'agraïment del Piqué al Kevin Roldán "Contigo empezó todo". Genial!
- I, és clar, el comiat definitiu de la llegenda, d'en Xavi. Això és un crack! El trobarem a faltar!!

UDC...UNIÓ A ESPANYA

Deia l'Antoni Bassas a la seva editorial del diari ARA:

Si tu no pots decidir com ensenyes a les teves escoles, ni posar un impost als bancs, ni ajudar els que passen fred, ni penjar una bandera en un lloc públic, no pots pagar els farmacèutics  ni assegurar l’atenció a la dependència perquè no pots disposar dels diners del teu esforç fiscal, si no pots votar l’estatus polític que vols per a la teva relació amb l’Estat, si s’inventen idiomes per negar que el teu es parli a altres llocs de la Península, i fins i tot t’avisen que potser prohibeixen xiular l’himne per llei, tens algun motiu per pensar que vius en un estat que val la pena?

President Mas, senyors Junqueras i Fernàndez, senyor Herrera, senyora Colau: què esperen. Què esperen a fer un senyal d’unitat davant un mur que sabem que podem saltar si agafem impuls col·lectiu?

Em sembla que quan deu haver llegit la pregunta que volen fer els de Unió a la seva militància, se li deuen haver posat els ulls en blanc... com a mínim. I és que bromes a part, que en són moltes les que se'n poden fer, val la pena pensar en el què han fet: demostrar el seu nivell de maduresa política, la seva ineptitud, mesquinesa... i tots els qualificatius possibles. Si us plau, tornem a llegir les paraules d'en Bassas i preguntem-nos què nassos esperem a seguir dins l'estat espanyol. El mateix estat que en horari infantil avui ha programat a la televisió una cursa de braus, amb la deplorable imatge del toro morint dessagnant-se; això sí, anem a engarjolar als que xiulen el "himno sagrado"... Que els espanyols siguin això fa llàstima, però que els catalans siguin capaços de seguir marejant la perdiu és desesperant.

Catalans, catalanes... gent d'Unió que ens heu demostrat un elevat grau d'inutilitat (ho sento, costa trobar adjectius sense menyspreu)... visc a Catalunya! (amb cada vegada menys il·lusió gràcies a vosaltres.)

FINAL DE COPA

Una setmana després de guanyar la lliga, i una setmana abans de guanyar la cinquena Champions, el Barça tenia la final de la copa del Rei, altra vegada amb l'Athletic de Bilbao. Diverses consideracions al respecte:
1- M'agradaria no jugar-la. Senyal de què ja no som a l'estat espanyol.
2- Com s'ho fan els de Bilbao per a arreplegar tantes entrades? Es jugava al Nou Camp i era u 70% blanc i vermell.
3- En una trobada amb uns seguidors bascos, em comentaven que si m'anava bé que ells guanyessin la copa i nosaltres ens quedàvem la Champions. Vaig mentir i li vaig dir que sí, no fos cas que s'enfadés... però a veure... la culpa és seva, que només arriben a la final de la copa quan és contra el Barça! Que juguin la final l'any que sigui finalista un altre equip, caram!
4- El gol de Messi... "no hase falta desir nada más"
5- La cara del Wert... "no hase falta desir nada más" segona part
5- La xiulada. Molt bé, no? Va estar bé... Ara diuen que volen sancionar a qui puguin per això. Aix... és que són "cansinos", pobra gent... Que ens deixin en pau, o millor, que ens deixin anar, i ja no tindrem aquests problemes! Ells, que van de respectuosos, i que xiulen els himnes de qualsevol que no siguin ells mateixos.
6- Per cert, molta xiulada, molts crits d'independència... però al final, a cridar "campeones, campeones". La veritat és que no ho entenc. Quin problema hi ha en dir "campions"? De vegades em pregunto si realment tenim clar el què volem i si serem capaços de fer-ho.
7- Per cert, va guanyar el Barça.