EL NOSTRE PASSAT

Un any més, una marxa de torxes ha recorregut diverses localitats catalanes en la vigília de la Diada Nacional. És un acte molt bonic, tot i que en el cas de l'organitzat a Barcelona (des de Fort Pienc o l'any passat des d'Arc de triomf), li falta un final més èpic. Hi ha molta gent, i encara que et perdis el final perquè no ets davant, alguna cosa més hauria d'haver en acabar el recorregut, per tal de fer-ho més solemne.
I és que per a mi és un dels actes més importants de la Diada, el que no s'hauria de perdre de cap de les maneres. És el moment del record, el moment en què reconeixem el sacrifici de milers i milers de catalans (Barcelona, Cardona i altres poblacions) a les acaballes de la guerra de successió. El setge inhumà que patí la ciutat de Barcelona, el continu bombardeig sobre les cases humils dels ciutadans que eia més d'un any que estaven encerclats per les tropes borbòniques... aquells homes i dones, nens i nenes, avis i àvies van patir molt. I al final van caure l'11 de setembre.
La marxa de torxes ens recorda d'on venim, el nostre passat, i crec que és important, en aquestes diades en què mirem endavant, tenir aquesta estona de silenci i record pels nostres avantpassats. Per això, encara que aconseguim la nostra fita de país lliure, hem de seguir commemorant aquesta data i aquelles persones que tant van lluitar per a què nosaltres avui seguim lluitant amb ells al nostre cap.

TU QUE NO VINDRÀS

A pocs dies de la celebració d'una nova Diada Nacional, algunes males llengües diuen que aquest any no omplim; que no hi ha el mateix ritme d'inscripcions; que la gent se n'ha cansat i ja n'han tingut prou; res, que farem el ridícul.
Per la meva naturalesa de ser, una mica de por a què passi això, en tinc. Però la tindria encara que no s'haguessin publicat aquesta auguris pessimistes. Sempre en algun esdeveniment, per exemple, en els organitzats per les diferents associacions on he estat, he pensat els dies abans que no hi hauria públic, assistents, o el què fos. Però por apart, crec i vull pensar que un cop més, la massa social del país sortirà al carrer a donar de nou una lliçó de fermesa, compromís i lluita per la llibertat.
Tot i així, pel què pugui ser, em dirigeixo a algun indecís que ho hagi pel món.
No vols anar a la manifestació perquè estàs cansat. Doncs mira, en sé d'uns quants que no vindran perquè estan a la presó o a l'exili. Ves-hi per ells. Ves-hi, o és que et sembla bé que estiguin tacats i sota el poder de la in-justícia espanyola? Et queixes i despotriques però et quedaràs a casa?
No vols anar a la manifestació perquè estàs cansat. Potser et va semblar correcte que el passat 1 d'octubre estomaquessin a gent de totes les edats? Ja no recordes el què ens van fer?. No vols sortir a renegar de tots aquells policies que van venir, cantant "a por ellos"? És que t'és igual? Segurament a tu no et van pegar. Per cert, que ens envien 600 piolins a fer de servei d'ordre una altra vegada... Amb aquesta decisió, segurament milers de persones han decidit venir o apuntar-se a la mani de cop. Tu no? No et bull la sang? Tens sang?
No vola anar a la manifestació perquè estàs cansat. Ja portes... mmm... a veure... des dels 2010... 8 anys fent manifestacions!!! Clar, ja n'hi ha prou! Però llavors, els que portem anant a les manis de la Diada des dels anys 80, què? aquests no estan cansats, no? I tu sí? Serà que molt molt no et creies en res, no? Potser una visita al Valle de los caidos t'hi sentiries més descansat...
Ah... que sí que vols venir a la Diada... ho havia entès malament... menys mal... Catalans, catalanes, ho hem de tornar a petar. Aquest 11 de setembre
serà el tret de sortida d'aquesta tardor que diuen que serà tan emocionant. Un any després, n'hem aprés, estem preparats. Ho estem tots?

COMENÇA LA TEMPORADA

Disputades 3 jornades de lliga, fem el tradicional comentari de com es veu el tema Barça aquest any.
La veritat és que pinta com sempre, d'entrada bé. Portem tres partits i tres victòries, sense comptar el títol de la Supercopa d'Ejpanya que vam guanyar a mitjans d'agost. Tampoc ens han tocat rivals massa difícils (Alavés, Valladolid i Huesca), però els tres punts ho són igual juguis contra qui juguis. Les sensacions són com les de l'any passat: hi ha moments d'espectacle, que arriben en compta-gotes, algunes acrobàcies dels mestres (Messi, Coutinho i Dembelé que es comença a deixar anar...), però molt resultadisme, que és el què li agrada a en Valverde. Encara que no juguis bé, guanyes el partit.
A la Champions ens ha tocat un grup complicat (PSV, Tottenham i Inter), que ens obligarà a esforça-nos a cada partit. No tenim el típic equip de Bielorússia, Xipre o Dinamarca que ens assegura sis punts, però esperem que o hi hagi problemes per passar.
A banda d'això, el més destacat, com cada estiu, són les entrades i sortides de jugadors.
Sortides: aquest any moltes i encertades (André Gomes, Mina, Paulinho, Alcàcer, Aleix Vidal, Digne, Deulofeu...), tot i que trobarem a  faltar a Don Andrés, segur que sí.
Arribades: Han vingut Lenglet, Aturo Vidal, Malcom i Arthur. Amb això hem aconseguit que a cada partit tinguem una banqueta boníssima que ens pot solucionar partits, apart de recanvis pels jugadors amb més minuts. Ara bé, als quatre partits disputats fins ara, han jugat de titulars sempre els mateixos. Que avui amb el Huesca, no hi hagi hagut cap canvi en l'onze inicial, posa dubtes en qui mana en aquest vestidor.
Gent que ha tornat i s'ha quedat: Aquí tenim en Samper, Munir i Rafinha. Se'la han volgut quedar. Crec que tenen lloc a l'equip, però veig en Valverde, com deia a l'apartat dels nous, molt cagat per sortir-se del guió. A veure si aguanten tota la temporada o a l gener es busquen on jugar de debò.
La Masia: Tres quarts del mateix que he dit anteriorment. Veig difícil que puguin pujar o jugar Alenyà, Miranda, Riqui Puig, mentre l'entrenador faci jugar sempre els mateixos. Veurem si canvia de parer...
Els mateixos: Com he destacat al principi, Messi, Dembelé i Coutinho estan deixant moltes mostres de qualitat, tot i que al brasiler li costa moure el cul per defensar. Els altres, en la seva línia. Justos titulars, però tampoc intocables. A veure què.
Qüestions de sort i atzar, podem anar al Nou Camp a veure tres partits seguits (avui Huesca, amb el 8 a 2), el PSV i el Girona. Mirarem de seguir donant sort quan anem en directe. I això sense comptar el femení, que encara no ha començat temporada, però seguirà comptant amb el nostre suport i presència a la Ciutat Esportiva. Ja en parlarem en una entrada per a elles.

UN PLIEGUE EN EL TIEMPO

Mare meva! Tot buscant quina pel·lícula anava a acompanyar la meva darrera estona de planxa de les vacances, la vaig ben pifiar. Quina mala elecció! Quin desastre! Quan estaven a punt d'estrenar-la al cinema, vaig veure un parell o tres de cops el tràiler. I a veritat és que després de veure'l, no em despertava ni una mica d'interès. El tràiler ja el trobava poc clar, confús i donava sensació de caos. Tot i això, ara a la televisió, encara que recorda aquesta sensació, o potser per això mateix, em vaig dir que planxant, potser seria peli per passar l'estona. I com ja he comentat, error.
No sempre els tràilers fan justícia al què després veig, però aquest cop sí. Poques vegades he tingut aquesta sensació de voler tancar la tele i deixar la pel·lícula. I aquesta és una de les vegades. Una nena i el seu germà adoptat que reben la visita d'unes senyores "guerreres de l'univers" que els volen ajudar a trobar el seu pare desaparegut després de descobrir com viatjar d'una banda a l'altra de l'univers en pocs segons.
El guió és descabellat (diuen que la novel·la en la qual es basa també), la barreja de conceptes embolicat, la banda sonora fora de lloc, les criatures i paisatges molt boniques però semblen de dues dimensions, poc vives, els diàlegs, indesxifrables. Una patata, però en majúscules, UNA PATATA de pel·lícula. Quina pèrdua de temps (sort que planxava!). I és que no s'entén res de res o més aviat al contrari, potser sí s'entén però ho expliquen i es visualitza d'una manera absolutament desastrosa.
La curiositat m'ha fet buscar crítiques del film a les xarxes. I la veritat és que no hi ha unanimitat però sí una majoria absoluta de que és una de les pitjors pel·lícules de la indústria Disney. De fet, el poc merchandising, que se'n parlés poc i durés menys a la cartellera ja era simptomàtic. He llegit que el director deia que només li interessava l'opinió des nens i nenes de 8 a 12 anys, que són a qui va dirigida la peli. Doncs la veritat, els ho podríem preguntar, perquè ningú ho ha fet, però segur que dirien que no han entès res, que és avorrida o que s'han adormit, i que si poguessin haurien marxat del cinema.
Total, que hauré de fer més cas al meu sisè sentit, que tot i que algunes vegades s'equivoca, també per majoria absoluta l'encerta.