31 D'AGOST

Quan el 31 d'agost no cau en divendres ni dissabte només significa dues coses: que és l'últim dia de vacances i que l'endemà comença un nou curs a l'escola. I aquest any ens trobem en aquest cas. Demà comença el curs escolar 2017-2018. Serà un curs molt diferent als anteriors. Apart de les habituals recerques de noves idees i pensaments de com millorar la feina, a la feina i tot el què comporta, després de molts anys (22) fent els mateixos cursos, començaré a cicle superior. Adéu a la zona de comfort. Un món nou, entre cometes, m'espera a partir de demà. Entre cometes perquè hi ha moltes coses que no canviaran massa, però està clar que la maduresa i psicologia dels nens i nenes serà diferent, que els continguts seran nous, i per tant, algunes idees fixes s'hauran de canviar. Per sort, la renovació constant no m'espanta, així que tenim més il·lusió que incertesa.
Els últims cursos han estat marcats per uns inicis complicats a nivell emocional, i aquest seguirà l'estela. Els atemptats a Barcelona i Cambrils van tenir lloc fa només dues setmanes, així que sense cap mena de dubte seran tema de debat, reflexió i treball a l'escola, i espero que a totes les escoles del país. Vaig llegir un article fa un parell de dies que conté la frase: "L'escola no pot ser neutral". Es un pensament que sempre l'he tingut molt clar. Hi ha temes en què l'escola s'ha de mullar. No podem fer veure que no existeixen, i fer creure que hem d'educar en la imparcialitat, en no decantar-nos per cap bàndol en qualsevol conflicte. Quina bestiesa. De debò hem de restar neutrals davant la violència? Hem d'estar callats davant les injustícies del món? Cal treure les màscares a la maldat, i si la tenim davant nostre, si reconeixem persones que treballen per a què hi hagi violència de qualsevol tipus, o que no fa res per evitar-ho, l'escola ho ha de denunciar, amb veu alta i clara. Els nostres alumnes han de saber que els seus educadors, els que estem intentant que creixin com a persones, tenim clar quin és el camí correcte, i si això vol dir denunciar injustícies amb noms i cognoms, s'ha de fer. Si no, quina credibilitat podem tenir? Cal treballar fort i de valent per tal de fer fora dels centres educatius qualsevol indici de racisme, masclisme, menyspreu, bullying i tot el què fa mal a una o més persones. Potser no arreglarem el món, però deixarem clar quin és el camí per tal que els adults de demà sàpiguen per on anar.
Bon curs 2017-2018!

EL DESCOBRIMENT DE LES BRUIXES

M'és difícil fer una valoració d'aquest llibre. Després de força temps magrejant-lo per les llibreries, la proximitat de l'estiu me'l va fer comprar. L'argument semblava atraient. I la veritat és que a mesura que l'anava llegint, hi anava entrant amb interès.
Una bruixa que renega de la seva condició es topa amb un llibre encantat i això provoca que apareguin interessats en aquest manuscrit, personatges de les tres races no humanes: bruixes, dèmons i vampirs. L'emoció i la intriga estan servits en aquesta novel·la, i mantenen l'atenció molt bé.
Però és veritat que a mesura que avançava, hi havia força parts poc emocionants, molt centrades en la relació entre la noia i un vampir (similitud amb la saga de la Bella Swan), cosa que l'autora ho vol fer d'aquesta manera, però que "canten" una mica, ja que, enmig de tant perill com corre, sembla que passen molts dies en pau. Fins que, de cop i volta apareix un dels "perseguidors" i es munta un "Sant Cristo Gros", per tornar a la calma poc després. Així doncs, molts altibaixos en el ritme.
El pitjor és quan te n'adones que estàs acostant-te al final de llibre (més de 700 pàgines) i no sembla que tingui intenció de resoldre's la trama. És que potser hi ha una segona part? Miro i remiro la solapa, les explicacions, i enlloc diu que es tracta de cap trilogia ni res, però cada vegada apareixen coses noves, i no s'està solucionant el problema.
Finalment es confirmen les sospites. Hi ha una continuació. Em sento una mica enganyat, ja que no me'l vaig començar pensant en cap saga, sinó en llegir una història fantàstica amb un principi i un final. Quina mania en allargar trames! A més, es nota que ha hagut d'embolicar molt la troca amb altres subtrames per fer-ho així. Doncs per tenir 700 pàgines i escatx, la veritat que no calia allargar-ho tant. La fas més curta i pimpam.
Així que regust agredolç. Per una banda bé, ja que és interessant, però per l'altra, decebut perquè s'allargui inútil
ment. Es podia tancar la trama en un sol llibre.

MALDAT

Aquest estiu anirà acompanyat per sempre d'un crespó negre. Finalment, el terrorisme yihadista ha arribat a casa nostra, i el dijous 17 es va emportar 16 persones entre Barcelona (15) i Cambrils (1). N'hi ha de grans de joves i fins i tot nens. Són catalans, espanyols, i de més llocs del món (Alemanya, Austràlia, USA...) El terrorisme no fa distincions de cap tipus. S'ho carrega tot. Serà d'aquells esdeveniments que sempre recordaràs què feies en el precís moment en què et vas assabentar. El dolor, la por, la tristesa i l'angoixa d'aquests dies són reals, i malauradament, et porta a pensar en la vida de tantes i tantes persones que viuen això cada dia. Pocs dies després de l'atemptat a Barcelona, un altre a Kabul se'n duia 20 vides més. És curiós com et sents immune davant dels atacs a altres llocs del món, fins i tot més mortífers, i com fem de gros el què vius de prop. Que aquesta injustícia no ens encegui, sinó que ens ajudi a obrir els ulls a una realitat que és realment esfereïdora.
Passejar per les Rambles serà una activitat que no es deixarà de fer. Fins quan ho farem recordant els fets que van passar? Segurament, molts anys. I és important no oblidar-ho, corrent com corren temps que banalitzen tota forma de violència i ideologia. No podem donar treva a les persones que menyspreen als altres sota qualsevol excusa (religió, color de la pell, estat físic...)
La ciutat es va aturar per unes hores. Un silenci tens omplia els carrers, autobusos en els minuts posteriors als fets. Va ser molt gros. Aquella seguretat que tens quan vas pel carrer desapareix de cop, i encara que el lema sorgit espontàniament sigui el de "No tinc por", cal entendre'l bé. Tenim por de què torni a passar, que ens afecti més, que toqui a algú conegut o més que això. Però la por no ens pot paralitzar. No hem de tenir por de seguir fent vida normal, de seguir defensant els valors de la llibertat, la justícia i l'amor. Aquest no tenim por és més aviat un "no ens rendirem", "no ens quedarem quiets", "no vencereu"... Totes les idees que queden incloses dins aquest crit que diu molt més que el què anomena.
Va ser, la del dijous 17 al 24 una de les setmanes més llargues de la nostra vida. Una vida que les víctimes de l'atemptat no podran conèixer, i que per als seus familiars i amics mai podrà ser igual. No vull dir res més perquè no sóc pas ningú per valorar aquest fet més enllà de demostrar el meu rebuig al terrorisme, la tristesa pel què ha passat i el màxim d'empatia i solidaritat amb totes les ciutats del món que han rebut aquest impacte i amb més força.

TOCATS