DE TITO A TATA

Mitja part del primer partit de pretemporada del barça. Contra el Bayern de Munich. Contra Pep Guardiola. Què estrany es fa veure'l dirigint l'altre equip; és com si l'últim any no hagués existit i continués entrenant el Barça com sempre. Però no. És a Alemanya. Nosaltres teníem un entrenador, en Tito, que ho ha hagut de deixar definitivament. No sé, amb tot el respecte per a ell, evidentment, i desitjant-li que tot vagi bé, no sé si hi ha hagut una mica de poc respecte a la seva malaltia. No era un refredat, ni res que fos fàcilment curable. Jo ja vaig comentar sobradament que pensava que quan s'acabés la lliga, es celebrés, etc, renunciaria al càrrec i es posaria a treballar pel Barça però en un ambient més tranquil. La seva renovació (més ben dit, continuïtat) em va sorprendre, però sobretot sobtar. Malauradament, les coses no han anat bé i ha hagut de plegar. Sort, Tito!
I parafrasejaré de nou en Mourinho (a veure si desapareix d'una vegada per totes del nostre entorn futbolístic), quan va dir, després del tristament famós dit a l'ull: "Tito? Quién es Tito?" Doncs ara toca dir: "Tata? Quién es Tata?" Aquest és el nou entrenador del Barça, Tata Martino. Em sap greu per ell, però quan va sortir la llista de possibles substituts, ja em vaig preguntar qui era aquest, ja que mai havia sentit a parlar d'ell. Evidentment, li donarem un vot de confiança, a veure què fa, com ho fa, com parla, etc. Estàvem acostumats amb les jugades arriscades a can Barça, i com que havien sortit bé, doncs a callar i a tirar endavant. Esperem a veure què ens depara el futur futbolístic i que tot vagi bé.
PD. Millorar el futbol de l'any passat no és molt difícil...

ENCARA NO S'HAVIA VIST TOT

Inaugurats els mundials de natació 2013 que es fan a Barcelona. Independentment del tema aquàtic, les portades dels diaris anaven plenes d'una mostra de cultura popular ben nostrada, els castells. Sí, eren vermells, però ja se sap, qui paga mana.
Sembla que qualsevol inauguració que es faci a Catalunya ha de tenir els castellers en el seu programa, i aquí no podia ser una excepció. La gràcia, el toc diferencial, la sorpresa va venir pel fet de què... el castell es feia a dins de la piscina. Sempre s'han fet castells d'estiu a platges i piscines (bàsicament pilars), però ni molt alts, i amb banyador.
Els castellers de Barcelona van fer un 4 de 7 net (el què seia un 4 de 8 sense pinya), en una piscina olímpica, amb els segons (aquí baixos) sota l'aigua i els terços (aquí segons) traient el nas. Cert, no és un 3 de 9 amb folre com el del concert per la llibertat, però l'espectacularitat, originalitat, l'impacte visual (tots els castellers xops!) és brutal.
Per cert... les faixes.... es poden mullar????????

JA EN PORTEN 12

El 1966 s'estrenà una sèrie de ciència ficció, creada per en Gene Roddenberry. Es tracta d'Star Trek. Veure aquells episodis, amb les tecnologies que s'utilitzen actualment, fa una mica de gràcia, fins i tot riure. Però el què es va crear va ser molt més gran, tot un univers amb històries, personatges, races... que encara avui tenen milions de seguidors a tot el món.

Aquest estiu s'ha estrenat als cinemes Star Trek: Into darkness, que és, ni més ni menys, la dotzena pel·lícula sobre aquesta saga. Així com la sèrie de tv ha tingut diverses etapes, versions i seqüeles, amb les pel·lícules ha passat gairebé el mateix. Les sis primeres tenen el mateixos personatges que a la sèrie original, amb els mítics Kirk, Spock, Scotty, Bones i companyia. A la setena pel·lícula introdueixen els personatges de la segona sèrie, coneguda com "La nova generació", i amb ells es fan quatre pel·lícules més. D'aquestes, potser la número 5 és la més fluixa; les altres, pur divertiment i espectacularitat.
Tot semblava acabat, fins que J.J. Abrams, futur director de les noves pel·lícules de Star Wars, va iniciar una nova tongada de pel·lícules, agafant els inicis dels primers personatges però en la seva joventut.

I "Into darkness" no decep gens: efectes, una història correcta, amb al·lusions a la pel·lícula número dos, distreta, una bona estona per a desconnectar del món real, que això sempre va bé!

ELS INÚTILS, NEIXEN O ES FAN?

Ha arribat el moment, ja no es pot demorar més. A partir de ja, el MEC, si vol viatjar en transport públic (sí, aquest que quan arriba el mes de juliol es pensen que ningú utilitza), ja li toca pagar. Entra en joc la T-12, un abonament que, després d'un pagament previ, permet als nens i nenes de 4 fins 12 anys fer un nombre il·limitat de viatges.

Però què passa? Que per a tenir aquesta T-12, els seus responsables van decidir que els nens havien de tenir el DNI. Genial, molt necessari, i tant... Però mira, per l'altra banda pensava que si es feia el DNI, potser amb sort, seria la primera i última vegada que se'l faria (el dni espanyol, és clar). Per a complicar una mica més la cosa, resulta que per a fer el dni per primera vegada, cal portar el certificat del padró i el certificat del naixement del Registre Civil. Així que vinga, a fer tràmits, a demanar papers, i així van passant els dies...
Finalment ja ho tenim tot. Demanem hora per fer el dni, anem cap a allà i... oooooooh... quin greu!! Resulta que el certificat del naixement hi ha un error... ooooh.... Allà on posa nom del pare posa "Carles Capellades", i a cognom "Sesé", I clar, ells (a comisaria) ja saben que el pare és "Carles" i els cognoms "Capellades Sesé".... però mala sort, no es pot fer el dni.
Així que gràcies a un funcionari inútil de m... que l'única feina que el motiva és anar a esmorzar i rascar-se la panxa, un funcionari que a l'hora de teclejar no sap el què es fa... doncs au, torna a començar tots els tràmits una altra vegada. VISCA!!!!
Sí, clar, que no tots els funcionaris són iguals, que això és mala fama, blablabla... A mi m'és igual si és funcionari o no ho és. L'únic que demano és que la gent que treballa faci bé la seva feina, i si algú és un inútil, doncs, la veritat, a dia d'avui, l'INEM és ple de gent més competent per a treballar. I segurament, si la gent treballés millor, aquest país i el del costat no serien tant de pixarrí com ho són actualment.