INTO THE WOODS

Ja fa un grapat d'anys que Dagoll Dagom va produir "Boscos endins", un musical que entrellaçava alguns dels contes més populars: la Ventafocs, Rapunzel, Jake i els fesols màgics i la Caputxeta vermella. El text juga amb com es creuen les 4 històries i en com continuen un cop s'arriba al "...i foren feliços i menjaren anissos". Quan vaig veure l'obra, vaig sortir-ne satisfet, tot i que la veritat, en alguns moments l'embolic feia que la història es tornés força estranya.
El mateix grapat d'anys després, Hollywood no podia evitar fer-ne la versió en cinema, com estan fent amb gairebé qualsevol muntatge teatral d'èxit. La coincidència en l'estrena amb el Hòbbit, va fer que, com no podia se d'altra manera, em decantés per Tolkien en el moment de poder anar al cinema. Aquest cap de setmana, prolífic en cinema, l'he pogut gaudi en pantalla de televisió. Com no podia ser d'altra manera, en versió original, és clar. La història em continua sent massa feixuga, però com que ara almenys la música i cançons les conec, la veritat és que fa més gràcia seguir-la. Bones interpretacions, bones veus i una estona agradable. Destaco sobretot, la cançó "Agony" cantada pels dos prínceps que volen seduir les seves donzelles amb el seu encant. El gran Carlos Gramaje i en Sergi Albert van ser els dos intèrprets a la versió de Dagoll Dagom. Fantàstic!

JURASSIC WORLD

Per casualitats de la vida, aquest cap de setmana, coincidint amb el final de les classes, m'he pogut regalar una sessió de cinema. Per molt que mirés la cartellera, tenia molt clar quina era l'escollida. Tocava superproducció. Tocava deixar-se portar per l'emoció i les aventures. Res de reflexionar. Res de debats. Una setmana després de la seva estrena, tocava Jurassic World.
La quarta entrega dels dinosaures comença uns quants anys després de la primera de totes, amb el parc temàtic en ple funcionament. Tot sembla molt controlat, però clar, en qüestió de dinosaures carnívors, res està controlat, i menys quan en creen un híbrid genèticament insuperable. La pel·lícula té un crescendo impressionant. Segurament alguns criticaran que és molt tèbia al principi, amb poques emocions i després vénen totes de cop. Però potser és aquest motiu el què fa que els últims 20-30 minuts siguin increïbles. I la lluita final magnífica. Així que objectiu complert.
Per cert dos comentaris que no tenen res a veure amb la pel·lícula.
1- Vint minuts d'anuncis, VINT! Ha estat exasperant!!! Per veure anuncis em quedo a casa!
2- La feien en català a l'Heron City. Només vint persones a la sala. Si nosaltres no omplim els cinemes en català, cada vegada en seran menys, punyeta!

ELOGI DE L'EDUCACIÓ LENTA

Primera edició del 2009. Sis anys. Han passat sis anys i fins ara no me l'havia llegit. Tantes vegades que l'havia tingut a les mans i sempre trobava una excusa o una altra per tornar-lo a deixar al mostrador de la llibreria. Ara la pregunta és per què? Per què he trigat tant? Com és que fins ara no m'he deixat seduir per les idees que emanes d'aquestes pàgines?
La resposta és ben senzilla. Fins aquest curs no s'han començat a sentir els aires de canvi a l'escola. ara és el moment (per no dir ara és l'hora, lema tan utilitzat). I una altra cosa és molt clara. Si me l'hagués llegit fa sis anys o cinc o quatre, no hauria tingut el mateix efecte que avui. M'hauria agradat, és clar, m'hauria apuntat les idees bàsiques, però res més. En canvi, ara, en ple procés de transformació de l'escola, que no sabem però on arribarà, veig molt més fàcil poder començar a introduir alguns conceptes de l'educació lenta. Estic tan obert a empapar-me d'aquestes idees, que m'és fàcil veure com aplicar-ho. Tot i que no és fàcil, sí que hi ha alguns punts a poder incloure en el dia a dia de l'aula.
El llibre està molt ben estructurat, ja que comença posant les bases del moviment lent, no només a l'escola, sinó a la vida sencera, parlant de la città slow, l'slow food, etc... i de mica en mica ho va encaminant cap a l'educació. I un cop teoritzat, posa les bases del canvi i mostra primer un decàleg i després 50 pistes. Per tant, és teòric i pràctic a la vegada.
Joan Domènech és el director de l'escola Fructuós Gelabert i si l'escola motivadora i dinàmica tora endavant, caldrà parlar-hi.

INTERESTELLAR

Pel·lícula de ciència ficció d'en Christopher Nolan que ens porta a una Terra assolada per la sequera i amb poques possibilitats de supervivència. Un pagès, que, oh quina casualitat, havia estat pilot de la NASA, arriba a ser el líder del grup que ha de trobar un nou planeta per viure-hi, gràcies a l'aparició d'un forat de cuc.
Em feia una mica de por veure aquest pel·lícula. El tràiler no m'havia acabat de convèncer, ja que la combinació d'escenes em portava a imaginar una pel·lícula on no s'entenia res de res. Juntament amb la seva durada, gairebé tres hores, la van descartar quan tenia la possibilitat d'anar un dia al cinema. Però a casa és una altra cosa, i m'hi vaig atrevir.

Gran encert. Em va agradar força. molt. No abusa dels efectes especials, i emociona en molts moments. Cert també que té el seu moment en què no s'acaba d'entendre el perquè o com de les coses, i això la desvirtua una mica, però si haguessin optat per una solució més simple, potser hauria estat massa típica i facilona. En alguns moments em recorda a Contact, una de les meves preferides, on repeteix protagonista, en Matthew McConaughey, ja és casualitat... Però en definitiva, molt bons minuts de cinema ben emprats (sempre que t'agradi la ciència ficció, és clar...!