Set-centes quaranta pàgines. Set-centes quaranta pàgines en dues setmanes. Només dues setmanes. Per mol època de vacances que sigui, el ritme de lectura del llibre que ens ocupa ha estat una bestiesa. Aquesta seria ja per si sola, una boníssima carta de presentació, un "amunt les expectatives" per qualsevol. Però encara hi ha més.
Ales de sang és la primera part d'una trilogia de fantasia escrita per la rebeca Yarros (USA), especialista en novel·les d'amor que va decidir canviar de gènere i això l'ha catapultat a l'èxit mundial. Tan bona és aquesta història? A veure... no és qüestió de que sigui bona o no, original o no, etc. Bàsicament és que és una lectura que des de les primeres pàgines es converteix en una addicció, gràcies a un vocabulari i estil de text senzill i a l'abast. No cal pensar o rellegir text per entendre el què està explicant (recordeu La clau Gaudí de fa uns dies?). La història està ben explicada, un món ben detallat i ideat, que beu de diverses influències però que ha sabut agafar d'aquí i d'allà per tal de donar cos i forma al seu món. Els personatges es fan propers des d'un bon començament, tant els més protagonistes com els més secundaris; tenen presència i et fan visualitzar-los perfectament. Un dels punts que més importància al seu èxit se li ha donat, és als dracs. En aquest cas, són un personatge més; no només tenen nom, sinó que participen activament, es comuniquen, interactuen... convertint-se en part essencial de la narració.
En un món de fantasia, tenim dos regnes enfrontats des de fa segles. En el costat "bo", els nois i noies segueixen diferents camins: escribes, curanderos, infanteria i... genets de drac. Aquí arriba la Violet, filla d'una de les líders de l'exèrcit. Volia ser escriba, però la seva mare l'obliga a seguir el camí de la família. El seu físic és menudet, i només compta amb la intel·ligència per sobreviure a l'escola de genets de drac, on la gran majoria, moren al primer any (són tres anys d'acadèmia). Una de les proves és vincular-se a un drac. Els dracs escullen el seu genet (no al revés), i si no agrades, acabes rostit. En aquesta primera part, seguim la Violet en primera persona, les seves pors, les seves debilitats i fortaleses, amics i enemics, lluites i entrenaments... Tot un seguit de situacions que provoquen aquest desig continuat de començar un nou capítol en el mateix moment que acabes l'anterior.
Veus detalls de moltes obres: de mons de fantasia en coneixem molts, amb les seves tribus i races d'éssers fantàstics; una escola de màgia on cada llibre és un any escolar, on a part de les classes, es viuen aventures extres. Us sona? Doncs aquí també tenim una acadèmia amb les seves classes, el primer llibre és el primer curs (quasi sencer), però clar, l'objectiu dels dos centres és diferent, en aquest et preparen per la guerra i durant el curs, si no te'n surts, mors; dracs, ja coneguts en altres novel·les; genets foscos amb poders. Realment, tenim detalls de totes les sagues (Potter, Jocs de la fam, Anells, Eragon, etc.) Però no és res dolent. Són detalls que es reconeixen però en cap cas és una còpia barata.
L'única cosa que xoca més i la fa diferent també de totes aquestes, és que donada l'especialitat de l'autora, la part romàntica esdevé també un dels motors de la història. En gairebé tots els capítols es fa referència a l'amor o al sexe, fins que arriben dos capítols que podrien catalogar-se directament de pornogràfics. Diguem que no és una novel·la per a tots els públics. Cal dir que abans de començar hi ha un avís i tot. També cal explicar que, per molt que busquis similituds, clar, els protagonistes no són adolescents, sinó que tots tenen de 20 anys en amunt. Diguem que no acaben de néixer.
Amb moltes ganes de llegir la segona part, però ho deixarem per més endavant. Ara toca canvi de terç. El llistó, però, ha quedat molt amunt.
