I AIXÒ ÉS TOT, AMICS!

Adéu 2015, que el 2016 sigui mooooolt millor!

EL DESPERTAR DE LA FORÇA

Si ja és prou bo començar les vacances, si les inicies fent alguna cosa amb la qual gaudeixes, llavors és fantàstic. Et porta a imaginar que si les comences així, potser tots els dies que vénen a continuació seran igual de genials. Malauradament, aquesta relació és fictícia i exposada a la bona o mala sort...
Anem al què toca.
Què m'ha fet començar les vacances amb alegria? No podia ser altra cosa que "El despertar de la força"., el capítol setè de La guerra de les galàxies. Sense cap mena de dubte, aquesta pel·lícula ha estat més esperada i reclamada que no pas les dels episodis 1, 2 i 3. I no ha defraudat gens ni mica. Com ja deien els crítics, recupera l'èpica de les primeres pel·lícules, i això és el què la fa especial. Tot i que en alguns moments sembla estar veient el mateix, ja que les trames principals són mooooooolt semblants. Però clar, quan estàs totalment entregat a la FORÇA, això t'és ben igual.
Els nous personatges ben resolts, amb ganxo (potser el dolent, sense màscara deixa molt que desitjar, però segurament ja buscaven això). I què dir dels vells? Tornar a veure en Han Solo, la Leia, en Luke i el Chewbacca, és com retrocedir en el temps. Segurament, per als actors, excepte en Harrison Ford, aquest retrobament ha estat com si els toqués la Grossa de Nadal, però 50 vegades el mateix dia. Però havia de ser així. Són personatges que formen part del nostre imaginari popular, són com de la casa per molts dels què érem joves o nens als anys 80. Per això el moment segurament més emotiu de la pel·lícula, tot i que podia ser imaginable (ja que els guions han de fer girs inesperats), t'agafa tan de sorpresa, per molt que es veiés a venir, que tens la sensació de que el cos encara està a la butaca del cinema amb els ulls oberts.
Per aquests i molts més motius, fan que El despertar de la força m'hagi despertat moltes coses, i faci que tingui ganes de repetir-la una vegada i una altra.
I a partir d'ara, què? Doncs diuen que cada any tindrem una pel·lícula nova, ja ve sigui de la nova trilogia com de spin-off's. Sap greu la part purament mercantil del producte, però què hi farem? Consumirem igual!!!

DES DE L'ALTRE BÀNDOL

Avui ha tingut lloc la festa de Nadal de l'esplai on va el MEC des d'aquest setembre. Per primera vegada, he estat assegut entre el públic, veient com els nens i nenes dels diferents grups pujaven a l'escenari i feien els seus balls preparats en dos dissabtes, i com els monitors també feien el seu numeret. He vist les fotos de les colònies que van fer a l'estiu els diversos grups i un recull de les millors imatges del grup més petit durant aquests primers mesos (ja que a l'estiu no hi eren). I ho hem mirat tot des de l'altre bàndol.
Fins ara, de nen ho havia fet, i sobretot, com a monitor, havia organitzat molts actes d'aquests, i molts passis de fotos. Però aquesta vegada era jo qui ho mirava des del públic, i és clar, se'm queia la bava quan el MEC en qüestió i els seus companys feien els seus passos de ball a ritme de lambada. Quina sensació més estranya... Ara entenc aquells pares que ho veien i s'emocionaven (quan són petits), reien i aplaudien. Fins i tot, entenc els pares que davant de segon quines fotos, pensaven: "Verge santa... com van deixar que els nois fessin això?"
Per tot plegat ha estat una experiència molt interessant, bonica i amb ganes de repetir-la. Com serà viure X dies sense el MEC perquè està de colònies? Com ho viuré? Ufffffff!

QUE LA FORÇA ENS ACOMPANYI

A poc més de 24 hores de l'estrena mundial de la setena part d'Star Wars, la pregunta més important, la que urgeix una resposta ràpida i contundent, és: QUIN DIA HI ANIRÉ?
Perquè si una cosa és segura, és que aniré al cinema a veure-la sense cap mena de dubte. Quan hom ha d'escollir amb cura el moment d'anar al cine, per qüestions de temps limitat, ja se sap que en el meu cas, allà on hi hagi una pel·lícula espectacular, taquillera, hoolywoodiana... allà em trobareu. I quan es tracta d'una saga com la de La guerra de les galàxies, és de calaix.
Vaig anar a veure la primera de totes (la quarta, però sempre serà la primera) quan tenia 7 anys als cinemes Arkadin, al costat de la plaça Gal·la Placídia. Eren uns cinemes petitíssims, amb molt poques butaques, i sempre fèiem la broma de que havies de portar-te la cadira de casa per seure.
No cal dir que la impressió que em va causar la pel·lícula va ser bestial, i ja m'hi vaig quedar enganxat per sempre. La primera (4), la segona (5) i la sisena(6) són part de la meva cultura no només cinèfila sinó de joc, ja que les naus, els ninos de plàstic, es van convertir, al costat dels clicks de Playmobil, en la meva segona joguina preferida. De fet, els ninots encara els tinc (el Falcó mil·lenari no... OOOOOOH...)
Després va ser comprar-les i veure-les en VHS. Les reestrenes remasteritzades també van ser objecte de cues al cinema, de quan hi anava el dia de l'estrena. Va ser un moment en què es van posar de moda publicar llibres del món de Star Wars, seguint força la història original. Els tinc tots i són súper entretinguts. Llavors van arribar les preqüeles, els capítols 1,2 i 3 que tantes crítiques han rebut. És clar, no tenen la màgia de les primeres. I tot i ser grans pel·lícules d'aventures i ciència ficció, molt recomanables i imprescindibles per als seguidors de la saga, no eren, ni molt menys, res especial.
Finalment, anys després, arriba per fi la continuació. El primer dels tres capítols que segueixen la història i on repapareixen alguns personatges. Segura que serà especial i entranyable. Per ara diuen els crítics que molt bé. Veurem què hi dirà la meva veu.