En el cas d'aquesta temporada final, l'emoció, intriga i interès han pujat uns quants graons respecte l'anterior, i puc concloure que en general, hem vist una bona sèrie. Feta amb recursos, amb bones interpretacions, i tot i que les trames pateixen algun altibaix de tant en tant, ha sabut mantenir un bon nivell general. Sense ser les reunions típiques de superherois, era interessant com s'acaben reunint tots els protagonistes de les races màgiques i no-màgiques sota el mateix sostre per tal d'enfrontar-se a la congregació de criatures i veure com els antagonistes van acabant el seu destí de manera més o menys vistosa. Potser aquest ha estat un dels punt més fluixos. Després de tanta maldat, els dolents tenen un final diguem-ne, poc sonat. S'acaba resolent tot a l'últim capítol, i tot i que no dona sensació d'anar molt de pressa, sorprèn la rapidesa amb que les amenaces són salvades. És a dir, estem tres temporades veient el gran poder dels dolents, el què són capaços de fer, i arriba el moment clau, i en un plis plas són eliminats, gairebé sense baixar de l'autobús. Això sí, d'una manera brillant, del millor de la sèrie.
Se segueixen combinant les trames al llarg de la temporada, que només té set capítols. Podria ser possible pensar que la pandèmia ha afectat la gravació, i per aquest motiu han hagut de fer-ho tot en menys temps i menys capítols. Això podria explicar com tot va succeint anant força per feina (al contrari de la segona temporada).
Sigui com sigui, aquesta ficció sobre el món de vampirs, bruixes i dimonis, encara que pugi considerar-se un nou exemplar de la ficció fantàstica, té detalls interessants i ben pensats, que li donen aquest toc diferencial de la resta, i que fa que al final, valori positivament el resultat. Desconec si acabaré llegint els dos llibres que em falten, però la porta no la tanco, això segur que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada