PER LA FRANÇA MÉS CATALANA (2)

Durant aquesta setmana de vacances per Narbonne, després de comentar com era la vida in situ a l'entrada anterior, passarem a comentar diversos aspectes de les sortides, excursions i visites que vam fer, i que van ser en general molt encertades i interessants.
La primera fou a la reserva africana de Sigean. He de reconèixer que em va agradar més del què me pensava. Com vam veure que era un fet ben natural per aquelles terres, hi havia atenció especial en català: guies, mapes, informacions... i això, evidentment, ens va encantar. Sortir a fora, per molt a prop que estigui, i que tinguin atenció en la teva llengua, en la situació actual, doncs mira, enorgulleix. Els animals se'ls veu bé, no enclaustrats com estan al zoo, tenen un espai grandiós per moure's, i la seva política per tal de no molestar animals ni animalistes està bé. Per exemple, des que va morir l'elefant mascle, doncs ja no tenen elefants, no en porten cap expressament. Segurament aquesta excursió serà recordada especialment pels rinoceronts, i el moment en què van decidir creuar la carretera... just per davant del nostre cotxe.
Una segona excursió fou a la cova gegant de Cabrespine, i sí, confirmo que és gegant. Altra cop, audioguia en català, i també una especial per nens amb jocs interactius. Molt ben pensat. Curiós que a l'audioguia, la icona del català estava representada per... una estelada! Els espanyols que deuen vistiar la cova es deuen escandalitzar... que es fotin! Doncs, això, que la cova és gegant. Gairebé hi cap la Torre Eiffel sencera! I té kms de longitud, de la qual en veiem una pírrica part. El millor, l'impacte inicial, sense dubte.
La visita a Narbonne, curta, no va ser res de l'altre món. Vam anar tan tard de la tarda (les 17h...) que a les 18h ja tancaven tot! Quins dimonis d'horaris que tenen aquests gals!
Dijous va ser el dia de Carcassone. Després de molts anys parlant-ne, finalment hi vam fer cap. És espectacular, com està de ben reconstruïda i com, enmig de botigues de souvenirs, intentes fer-te a la idea de com era la vida en aquella ciutat a l'edat mitja. A la part nova, vam recórrer un tros de canal de Midi, amb les seves encluses. Idea xocant, aquesta d'unir l'oceà Atlàntic i el Mediterrani amb un canal artificial, per tal de no pagar els impostos desorbitats dels espanyols... Com veieu, Espanya sempre fent amics des de fa segles...
L'última visita, ja de tornada, fou al castell de Queribús, que va ser propietat del comtat de Besalú. Una d'aquelles fortificacions al capdamunt d'una muntanya que per conquerir-la, o deixaves morir de gana els de dins, o res de res, perquè per arribar-hi, tela, tela...
En definitiva, molt bones descobertes que juntament amb les piscines del càmping ens han obsequiat amb uns bons dies de vacances, i sobretot, novedoses i innovadores
per nosaltres.

PER LA FRANÇA MÉS CATALANA (1)

Una setmana per terres franceses es converteixen en el canvi més important d'aquestes vacances. Deixant les muntanyes del Pallars on havíem estat els dos darrers anys, vam decidir dirigir-nos cap al sud del país veí, travessar les nostres terres ara sota propietat gala per establir-nos en un càmping a la vora de Narbonne. Aquests 8 dies mal comptats han donat lloc a diverses situacions i anècdotes que no deixen indiferent a la meva persona.
Sobre el càmping, dir uue sota l'aparença del luxe, hi ha uns bungalows un pèl atrotinats (es queien les persianes...), una calor extrema (no hi havia aire condicionat: visca la protecció del medi ambient, visca les persones "derretides" que estan dins el bungalow), i mosquits, mosquits i més mosquits. Vist des d'aquesta banda, sembla que hagi estat una mala experiència, però no ha estat així. Aquests han estat factors negatius, sens dubte, però han estat els únics, i els positius han superat de llarg aquests inconvenients. Bàsicament perquè encara que el bungalow i l'entorn climàtic i animal era dolent, les estones al càmping les passàvem a les piscines, i aquí sí que cal dir que el complex aquàtic d'aquest càmping és el millor de tots els que hem estat. Zona infantil, tobogans, piscines amb bombolletes, zona tranquil·la, piscina gran per nedar... tenia de tot, i les estones que ens hi passàvem eren dels millors moments del dia. Un inconvenient però. Només el primer dia, ja em van venir els vigilants per dir-me que amb el banyador tipus short no podia anar, havia de ser banyador d'aquests "apretadets". I ja teniu a tots els turistes de la península que tenia aquest càmping, passant per la botiga a comprar el banyador reglamentari. Curiós, perquè aquests vigilants, tenien allà gent saltant-se les normes contínuament, tirant-se de cap, al revés, en grup, sense respectar distàncies, etc, però ai de tu si portes un banyador short, això sí que no!!
Però bé, què hi farem... la veritat és que les piscines han valgut molt la pena, i ja fan la funció que tenien, que amb la calor que feia s'hi estava de perles. Era interessant veure també com cada dia els últims de marxar d'aquestes (tancava a les 20h) érem sempre catalans o també algun espanyol. La resta, la gran majoria francesos, ja feia estona que estaven sopant. Els preus també serien un tema a comentar, ja que déu n'hi do com piquen, renoi! Sort que vam portar menjar, però cada vegada que anàvem al súper, o quan vam utilitzar un parell de dies el bar, la veritat és que donaven ganes de beure aigua de l'aixeta!
I tot i l'ambient de càmping de platja (perquè això és el què era, la platja estava a deu minuts en cotxe), al ser gent europea i familiar, cal dir que quan era l'hora del silenci, allò es respectava totalment, i la calma era la reina absoluta.

TAMBÉ RODA LA PILOTA DEL FEMENÍ

Diumenge 11 d'agost, a les 11h del matí. Preveia que seríem quatre gats veient l'únic partit amistós
que l'equip femení del Barça faria a la ciutat esportiva. Renoi! No sé si és el boom provocat pel mundial, o les vacances d'estiu, però mai en cap partit de lliga havien estat tan plenes les grades! Sota una temperatura infernal i amb la màquina de begudes fresques espatllada (molt bé, Barça, sou ineptes de naixement o us enteneu?), hem gaudit d'un matí de futbol, de retrobament amb les nostres estrelles, i és clar, veure les noves incorporacions. Hem tornat a veure la Jenni Hermosos vestint la samarreta quadriculada del Barça, di ha demostrat que segueix sent letal de cara el gol. Em sap greu per la Toni Duggan (ara a l'Atletic de Madrid) però ho hauria tingut complicat de jugar. Hem vist l'Andrea Falcón, que també tornava on ja havia estat de més jove, i ha demostrat bones maneres, però al costat de la nova estrella, la Caroline Graham Hansen, em sembla que ho tindrà molt magre (o no, perquè de fet, juga a la banda de la Lieke Martens, renovada fins el 2022. Potser ha arribat l'hora que l'holandesa ens demostri que és la crack que tant s'ha dit. ins ara ho hem vist en comptades ocasions. Ara tindrà més competència. Parlava de la Graham. L'he vista tipus Messi en l'aspecte que va caminant (clar que sent de Noruega, jugar a 35º no crec que sigui el què li agradi més), però quan tenia la pilota, era com un dimoni. Ho ha fet molt i molt bé, amb grans detalls. També hem vist les que venen del "B": la Jana ja l'havíem vist algun dia, i ara també ha jugat la Laia Codina. Havent marxat la Gemma, tindran opcions totes dues (espero).
Han guanyat 5 a 0, dominant tot el partit, i sense tampoc despentinar-se massa. Sembla que la cosa pinta bé. Encara els queden un parell d'amistosos més, la copa Catalunya i ja començarà la competició oficial. La veritat és que hi ha ganes de veure com anirà aquest any, després de veure com ens quedàvem sense res la temporada passada, arribant però a la final de Champions. Seria bo guanyar ja per fi la lliga, i poder competir de tu a tu amb algunes de les grans (el Lió no cal, però sí contra un Wolfsburg o un PSG), i guanya-les, és clar!
A més, hi haurà la novetat de jugar al nou estadi Johan Cruyff, i això serà un bon al·licient pels nous partits. Toca però, esperar una mica. Veurem també si encara hi ha algun moviment de fitxatge a última hora...

A 5 DEL PLE TOTAL

Com comentava a "Rècord pulveritzat", que una de les fites que puc tenir a nivell personal en aquest blog és la d'entrades en un mes. El rècord estava al mes de juliol de 2016, amb 23 entrades en 31 dies. Semblava que aquest juliol anava en camí de superar-lo, i finalment, així ha estat. Diguem que el rècord actual és de 26 entrades en els 31 dies del mes, a cinc de fer-ne una mensual, que he de reconèixer que em sembla una fita molt i molt difícil, tot i que no impossible. Com que tots dos mesos han estat juliols, sembla clar que el binomi vacances + colònies del MEC són jugada segura per tal d'assolir la fita. Però també és clar, que hi havia coses a dir, no ho neguem pas.
De les 26 entrades del mes, s'emporten la palma els temes del dia a dia (quotidià amb 8) i del cinema (6).
Així doncs segueix la tendència que ja constatava a "Els mesos més prolífics", quan parlava d'aquest tema en les commemoracions dels 10 anys del blog. Allà, octubre de 2016, ja destacava que el juliol era el tram mensual de l'any amb més dedicació, i això que no havia arribat als rècords del 2016 i aquest 2019, i cal tenir en compte que també el 2017 i 2018, aquest va ser el mes amb més escrits.
I ja està no volia comentar res més sobre aquest tema, perquè ja està tot dit fins que tornem a fer estadístiques, mentre anem camí de l'entrada 1.000!