començar fa gairebé un any, molt d'hora, ja que a l'agost s'havien de disputar els partits de la Champions ajornats de la temporada confinada. Han estat tres títols, el triplet històric (sense comptar que també es va guanyar la copa de la Leti del 2020), i això ha volgut dir 49 partits que han estat 45 victòries. Brutal. Només es va perdre la tornada de quarts amb el City i mecàsun ronda el de lliga amb l'Atlètico que van haver de jugar menys de 48 hores després de la final de copa. 208 gols a favor, una bestialitat. Sobretot tenint en compte que la pitxitxi n'ha fet 31 a la lliga. Han estat moltes jugadores les que han fet un fotimer de gols.
I arribem a l'última setmana, que les han obligat a jugar quatre partits en 8 dies, i va i peta tot. Es filtra que les capitanes han demanat a la junta que facin fora l'entrenador, en Lluís Cortés. Ha estat un daltabaix descobrir que dins aquesta comunitat de felicitat que s'ha vist als partits i a les celebracions, resulta que hi havia un ambient enrarit. I al final tot s'acaba quan, després de l'últim partit, l'entrenador diu que plega. Ha fet una carta explicant que si la pressió, el cansament d'aquesta temporada tan llarga, la gestió emocional, que cal aires nous, blablabla...
No sé si mai arribarem a saber la veritat de tot plegat. És una llàstima que hi hagi tan poca transparència en aquestes situacions. Ens podem imaginar que realment per aconseguir aquests títol, hi ha hagut un esforç extra d'entrenaments i ha estat molt dur. Però és evident que sense aquest plus d'esforç no sé si s'hauria aconseguit formar el millor equip de la història. Sense aquests horaris d'entrenaments, aquest control absolut de tot el què feien, no ens haurien ensenyat aquest joc tan excels que ens han mostrat aquest any. No només han estat els títols guanyats. Ha estat la forma de jugar, l'actitud, les ganes, la fam de victòria... tot això no es fa entrenant com feien abans. Si s'ha aconseguit això, ha estat perquè hi ha hagut un sacrifici. Ara bé, si hi ha hagut algun tipus d'abús extra que no sabem, doncs, clar, si no ho sabem, no podem fer res més que activar la nostra imaginació col·lectiva.
Elles han estat fantàstiques, però sense la feina del lluís Cortés, no sé si s'hauria aconseguit el mateix, les coses com siguin. Ara, l'entrenador o entrenadora que vingui, té un bon "marró". Entrenar el millor equip d'Europa, aconseguir que segueixin jugant com ho han fet, però amb la por de saber-se qüestionat per les futbolistes... Aix, sap greu... Final agredolç que no calia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada