I ARA QUÈ?

 LLIBERTAT PRESES POLÍTIQUES!   LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!

Aquests crits que fa ja uns quants anys que ens acompanyen deixen ja de cridar-se per fi, en quant a fer referència als 9 encausats del procés. La Carme, la Dolors, els tres Jordis, l'Oriol, el Quim, el  Raül i el Josep ja són a casa indultats i poden gaudir de les seves famílies i amics sense haver de tornar a la presó.

Ok, doncs, molt bé. I ara? Doncs que no ens enganyin ni ens pensem que ha acabat res.

- El nostre objectiu ha estat i sempre serà la independència. Per això va començar tot. El nostre destí no era la llibertat dels presos i les preses. Aquest ha estat un efecte colateral que ara s'ha mig solucionat. Però en cap cas, arribats aquí, hem de pensar que ja està fet, i au, cap a casa. No. En alguns moments semblava que els crits d'independència havien desaparegut per ser només crits en favor dels presos, I segur que alguns Judes i infiltrats als partits així ho pretenien. Per sort, som molts, i no hem perdut el rumb. El nostre objectiu, la independència amb presos al carrer o sense ells.

- Ells en són nou, però hi ha milers de persones en mans dels jutges per fets relacionats amb el procés. De fet, cada dia apareixen més causes judicials contra independentistes. Que la fama dels polítics no ens tapi el què segueix passant: repressió i més repressió contra ciutadans que no tenen plataformes d'atenció com els nou indultats. I lligat amb això, cal seguir pressionant el govern per fer-los caure la cara de vergonya per ser part acusadora en algunes d'aquestes causes. Per què hem de celebrar que alliberin els seus líders si estan col·laborant en empresonar ciutadans anònims i indefensos. No sé, jo a això li dic ser un fals.

- Per tot plegat, cal tornar al carrer. Pels drets del nostre país, pels drets del que són injustament empresonats i empresonades, pels exiliats... per la independència! Hem de lluitar contra aquest estat opressor que està comprant, com sempre ha fet als nostres polítics. Ni taules de diàlegs, ni indults, ni mandangues... Que no ens enganyin, que no ens deixem enganyar! Que han fet els indults perquè Europa es ha tocat el crostó i tancaran l'aixeta si no feien un gest. Que alguns no saben que el mateix dia dels indults, un altre pres, l'Iñaki Urdangarín, gaudia també de favors penitenciaris, i ha quedat tapat. Tot són estratagemes per despistar de les seves corrupcions i merdes. No ens volen pas cap bé. Si poguessin, ens deixaven aquí la Guàrdia Civil i l'exèrcit per seguir-nos estomacant. Com deia aquell militar, l'Espartero al segle XIX: "Se tiene que bombardar Barcelona cada 50 años". Aquest és el seu lema. No en saben més.

Així que, me n'alegro per ells i elles, però això no és ni un punt i apart, ni punt i seguit ni res. És un seguim endavant. Almenys, ara que no hi ha en joc els presos, a veure cap a on evolucionen els partits. A veure si tiren o se'ls veuen les vergonyes. Com sempre, la resposta, als carrers.