FINAL PER FI

Renoi... deu ser perquè feia dos anys que no vivia un final de curs (ja que l'any passat, amb la pandèmia no va existir), la veritat és que hem arribat al 22 de juny traient la llengua i sense esma. Potser no ho recordo i eren així, però he de dir que les últimes setmanes han estat agòniques. No ha ajudat gens la calor d'aquests dies, que ha convertit les classes i alguns patis en forns. Però el què puc assegurar és que el cansament d'aquest curs ha estat superior sense cap mena de dubte. 

La meva intenció no és fer llàstima. Sempre hi haurà els haters que criticaran els i les mestres, que si les vacances, que si les vacances i que si les vacances (pobres, no tenen altre tema de crítica). Però estic segur que la gent normal entén que el què s'ha viscut aquest curs a les escoles ha estat excepcional i ha desgastat el doble. Ja no es tractava de fer la teva feina. Això seguia gual, però calia afegir les distàncies, les bombolles, el no barrejar-se, les mascaretes, el termòmetre, el fred a l'hivern, les separacions, les reunions online amb tothom, no fer sortides i excursions, respondre serenament les preguntes sobre les incoherències que s'han viscut entre el què es feia a l'escola i fora d'ella, confinaments parcials i totals... tantes i tantes coses que ens han deixat baldats.

I cal dir que ha anat molt bé. Que els nens i nenes ho han fet força bé i que hem tingut molta sort. Tots sabem que ningú donava un duro al setembre, i que creiem que al cap de quinze dies estaríem tancats de nou a casa. I al final, s'han mantingut les escoles obertes tot el curs, però a canvi d'un desgast molt gran.

Personalment, el podi de les incomoditats seria per:

- Les mascaretes. No poder veure'ns les cares, tenir problemes de veu per culpa d'elles, les escalfors que donaven, la incomoditat... La mascareta a l'escola és l'exemple evident de l'anul·lació de la llibertat que hem tingut. Sé que serà l'últim que trauran, però sense cap mena de dubte, jo mantindria totes les altres mesures abans que aquesta, que és la més destructiva.

- Els confinaments. Fer classe a l'escola i tenir alumnes a casa és mala cosa. Al final t'acostumes, i a mesura que en vas tenint ho fas cada vegada millor, però mai el nen o nena confinat a casa tindrà la mateixa atenció que els altres. Només pel tema del temps de dedicació. Si estàs fent classe, no pots estar per qui està casa. Alguns optaven per connectar-lo a les 9h a la pantalla com si estigués a classe, i tenir-lo les sis hores davant la pantalla. serà còmode pel mestre, però és una aberració per la criatura, a nivell de salut dels ulls, i mental. I el confinament de tota la classe està més controlat perquè tots van a l'hora, però el ritme del mestre, si ho vol fer bé, és insostenible. Vaig tenir sort que només va ser una setmana.

- Les incoherències. Haver de fer complir les normes de restriccions no em molestava pas. Però veure com, en sortir de l'escola, les normes eren unes altres (al carrer, a les extraescolars, etc.) doncs posava de molt mala lluna. i els nanos, que no són tontos, ho veien i ho preguntaven: "Per què nosaltres hem de fer així, si aquests del costat fan aixà?" 

Però bé, ara ja està. Hem superat el curs, i ara només ens cal esperar (perquè desitjar, ja ho desitgem) que el curs que ve sigui molt millor.