TRIPLET I COMPLOT

La paraula triplet ens porta a records molt agradables de la gran època daurada del Barça. A partir d'aquest any 2021, anirà lligada a una altra generació de futbolistes culers, però en aquest cas, de l'equip femení. Després de guanyar la lliga d'una manera exageradament escandalosa i bestial, i després d'aconseguir enlluernar Europa amb la Champions davant del Chelsea, diumenge passat van aconseguir la Copa de la Reina (la segona d'aquest any, ja que feia pocs mesos van guanyar la de la temporada passada suspesa per la pandèmia).

Cal ser sincers i explicar que ja fa cosa d'un mes i na mica més, que els partits ja no es guanyaven de manera fàcil, que costava tot més. Se es veu canades de tanta tensió, esforç i emoció. Tot i així, han sabut dosificar-se, en Lluís Cortés les ha anat combinant molt i molt bé, aconseguint una meritòria victòria contra les periques al minut 92, i com explicava, aconseguir la copa. No va ser fàcil. S'havien estat reservant per aquest dia tornar a donar-ho tot, i el 3 a 0 a la mitja part semblava deixa-ho sentenciat. Però les noies del llevant són el segon millor equip de la península, i van posar- se a un gol, fins que l'Alèxia, qi si no? tornava a donar tranquil·litat marcant el 4 a 2 definitiu. El Barça ha aconseguit ser el cinquè equip europeu en guanyar el triplet. És el primer club en què equip masculí i femení ha guanyat la Champions. Estan rebent més i més honors a tot arreu per n van... Són tricampiones, i aquest cop sí, podré ser a l'estadi a rebre la copa amb la resta d'aficionats.

I tot i tenir la feina feta, queden encara alguns partits de lliga per jugar, més els plaçats, i només aquesta setmana hi ha hagut dues notícies més. Per una banda, el comiat de la capitana, la Vicki Losada que després de 14 anys al club, decideix marxar per jugar més assíduament del què feia aquí. És cert que ha acomplert amb el seu paper de reserva de luxe durant tota la temporada, i que renoi, és bona... Però les que tenia davant encara ho són més. I què voleu que us digui, una mica xulilla l'he notat sempre, per no dir el fet de què sempre parla en castellà, i li costa )o no vol) parlar en català d'entrada. No sé, tot i que reconec el seu talent, sempre m'ha costat. Sigui com sigui, ha estat un exemple per les noves generacions i que tingui molta sort.

I per altra banda, la primera derrota de la lliga contra l'etern rival, l'Atlètic de Madrid. No podran aconseguir la lliga perfecta amb tots els partits guanyats. Els capos espanyols no ho podien suportar, i com que veien que cada vegada estaven més cansades, van decidir posar el partit aplaçat dos dies després de la final de la copa. Tothom sap que si les matalasseres haguessin estat a la final, el partit hauria estat, com a mínim, el dimecres. Però calia fer perdre l'equip català. I casades de l'esforç de la temporada, rebentades de la final, sense poder descansar, i contra un equip madrileny hiper-motivat (l'habitual, matar-s'hi contra el Barça oi fer-ho com el cul la resta de partits)... doncs amb tot en contra, al final van perdre 4 a 3. És que una mica més i no perden! Ja poden dir que són "el ejemplo a seguir para las futbolistas españolas", que ens tenen una ràbia tan gran que se'ls menja per dins. Que els bombin!