NI FORTS NI VALENTS

Vaig acabar les vacances de l'any passat amb la lectura d'un llibre relacionat amb el món de l'educació. I ara, quan arribar el moment de començar unes noves vacances, ho faré havent-n acabat un altre. No diu molt el fet doncs que en gairebé un any, només n'hagi llegit un parell, però què hi farem, les coses han anat d'aquesta manera, i això segur que no em fa ni millor ni pitjor. No crec que trigui tant, perquè en tinc dos de vistos que acabaran caient ben aviat.

El que ens ocupa en aquesta entrada del blog és NI FORTS NI VALENTS, un llibre de la periodista Thaïs Gutiérrez, on podem llegir un bon grapat de reflexions sobre la masculinitat tòxica que hi ha a la nostra societat i com afecta el creixement els nens i nenes des de ben petits. Ho explica combinant de manera magistral vivències pròpies o anècdotes viscudes amb opinions diverses d'experts sobre el món de la igualtat de gènere. En el meu cas, ara que hi estic tan posat a l'escola (ja ho estava, però cada cop més), ha estat molt enriquidor.

Des del pròleg inicial ja veus que en aquestes pàgines no miraran d'endolcir res de res, sinó que e diran les coses clares. Tal com raja. tal com està avui dia el nostre entorn. I apareixien un bon grapat de situacions que poden ser perfectament compartides, ja sigui per haver-les vist o viscut o per ser conscient de que realment això passa dins i fora les escoles. la veritat és que abans que acabi l'estiu li faré una bona repassada perquè hi ha tants fragments dels quals se'n pot treure un debat, un diàleg, un aprenentatge, que si no me'ls apunto, cauran en l'oblit, cosa que no vull que passi, 

Un dels conceptes més importants és un que pot semblar incoherent, però que si hi penses, realment és cert i vital. Estem en una època en què s'està empoderant molt la nena/la dona per tal de fer front a tots els atacs masclistes que reben des del minut zero de les seves vides, i s'està lluitant molt per posar-les a l'alçada dels "homes". Però als nens, també se'ls ha d'educar en aquest sentit. Estem tan a sobre de fer que les nenes avancin i se sentin importants en totes les situacions de l avida, fins i tot en aquelles que es creien que eren exclusives dels homes, que estem oblidant que els nens també han de rebre, per la seva banda, uns estímuls de cara a fer que això funcioni. Per exemple, amb l'excusa de que "elles són més llestes", estem fent que els nens es quedin enrere intel·lectualment a les escoles, i això no ens ho podem permetre. Els estereotips estan en ambdós gèneres, i hem de trencar-los a la vegada, i sembla que només s'estan trencant per una banda. Ho trobo un concepte molt interessant perquè jo mateix he pecat i peco d'aquest detall.

Hi ha infinitat d'exemples, sobre la roba, el vocabulari, les modes, les joguines, la publicitat... que estan tan interioritzats que no ens adonem de com van rebent els infants aquests estímuls que separen tant entre nens i nenes. I tot ho explica de manera senzilla, oberta i molt clara, de manera que la lectura del llibre és un continu anar fent que sí amb el cap perquè ho diu en un llenguatge perfectament entenedor respecte el què estem vivint, no cal decorar-ho amb frases incomprensibles com si estiguéssim llegint un document de rang elevat. no, no... El tema és seriós i les coses s'han de dir com són. De lectura obligatòria per pares, mares i educadors/es.